Diferent triomf d'en Cesc

Mirades, batalles i triomfs perduts i narrats,
ulls que miren, esquadres desarmades,
paisatges desolats pintats de somriures de belles dames,
dames immerses dels cims més alts, de les muntanyes més menudes,
busca la fortuna sense roda.

Triomf de l'Assumpta

És el teu triomf.
No abaixis la mirada
ja pots somriure
cansat de la batalla.
Llàgrimes d'alegria.

Vindrà un dia de l'Anton

Vindrà un dia que la llum no acudeixi,

que el cel i terra son ja il·luminats,

que el bromall no tapi la lluerna

i el record en la paraula no és esborrat.

Vindrà un dia que el gotim d’aigua

no sigui necessari per mullar-te el cos...

Quan siguis esperit sense carnassa

i que domini l’eteri en el teu món...

Aleshores, no caldrà cames per desplaçar-te,

l’enyorança dins o fora ja no et pot.

Has arribat al cim esquerp que et proposaves

I ara arribes per plantar-hi l’estendard joiós.

Quan arribis dalt, dalt retorna insistent mirada,

aplica la xaveta a la roda i son fuell

que no rodoli i revingui a la temença

que el teu triomf es teu i de ningú més.

Constel·lacions de Carme

Dibuixant constel·lacions

inventarem camins i viatges.

No hi ha silenci

música de mots,

ritme de batecs,

murmuris de besades.

Dedicatòria de barbollaire

Enlluernats per les flors
que hem deixat a les pells,
juguem a fet i amagar
entre la suor dels cossos.

Dibuixant constel•lacions
que es perden
en la pregona llum dels esguards.

Omplint el silenci
del plaer
de la fragància de les besades.

Batec de Josep Manel

Duc un amor envellit

enredat en el meu ventre

com un estrany presagi,

que amb les seues besades de sal

m'empeny per la ruta de l'oblit...

Flors d'estels de Noves Flors

Amb la mà de la teua mirada

florir amb flors d'estels

i enramar de perfum

l'univers dels teus ulls.

Sota els teus peus de la Joana

Sota els teus peus

la terra argilosa

s'ensorra.



El meu cor

soterrat

espera arrelar-se i,

amb la mà de la teva

mirada, florir!

Pluja de Carme

Tu no m'escoltes

però l'aigua ja ha desfet

les ribes i els jardins.

Sembles absent, a tot,

indiferent a la terra

que s'esllavissa

sota els teus peus.

Veig núvols foscos de l'Assumpta

Veig núvols foscos

i voldria avisar-te.

Tu no m'escoltes.

Comencem!

Demà posaré el primer poema: un haikú de l'Assumpta.

Lliurement... aneu penjant o enviant-me'ls a mi... espero que us divertiu.

Tornarem a trobar-nos el dia 2 de Juny

Farem una roda poètica com l'any passat. M'agradaria que no fos tant precipitada i tan densa com l'any passat i per això en lloc de 15 dies la farem durar un més. Mireu a la barra lateral que hi poso una enquesta i contesteu-la si us plau. Sobretot si penseu participar a la roda poètica.

Es tracta d'enllaçar un poema amb un altre construint-lo a partir d'allò que ens suggereix. No hi ha cap norma fixa. Llegim el poema anterior i n'escrivim un altre segons el que aquest ens hagi fet pensar o sentir.

Si voleu participar-hi, em deixeu un comentari aquí mateix o m'envieu un mail.

Sembla que tenen ganes de participar:

La Cèlia, de Transparència
L'Anna, de Coses i altres coses
En Joan de Bvalls de lletres
El veí, de Malerudeveuret
La Zel d'Ara mateix
En Cesc d'Escrits perduts
En Barbollaire d' Un lloc per nosaltres
Fanal Blau de A la llum d'un fanalet
L'Assumpta del Blog de l'Assumpta
Mª Mercè de Menta fresca
l'Anton de Rebaixes
En Joan Estruch de Zènit i nadir
La Joana de Llum de dona
Llir blau de Noves Flors
Laura de Prosopopeia


i jo mateixa, per descomptat, la Carme

Comiat - A la Rosa Maria, per que ja no seuràs més a taula...

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem

i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

comiat. mestra. zel.

he ressegui amb vosaltres molts paisatges

però tinc un gran paisatge al cor

que només visc i tanco en una gran reserva

que omple un gran espai d'aquesta meva vida

hi ha un amor que servo al cor

i és plenament pels infants, amics de cada dia

miralls del meu bon i mal fer

em retornen amb escreix encerts i errades

em donen alè i m'engalten reptes

em provoquen el neguit d'aprendre junts

això no és un poema, és un gest de gratitud

per qui em fa créixer humanament

pels ulls que esperen una empenta

les mans que busquen l'escalfor del meu contacte

i la meva, que s'alimenta d'ells

i amb ells em retrobo fent camí de créixer

i en ells tinc amics per sempre.

RESPOSTA 54 - Seurem a la taula - Carme R

I seurem a la taula a sopar.

Obriré els ulls cada matí,

només per la joia de veure't.



La meva mà farà el camí

tant conegut,

des de mi fins a la teva galta cada nit,

de comiat, abans de tancar els ulls.



I no voldria pas que ningú

sabés trobar el camí del meu plaer millor que tu.



I vull també, caminar pel món

amb els ulls oberts i les paraules al vent,

i escoltar mil mots i que m'escoltin els meus.

I dibuixar somriures, i descobrir mirades.



I esbravar els meus neguits ací i allà

en mans i ulls i espatlles amigues,

per retornar més lliure i més feliç,

fins aquí:

en aquest precís replec, que tu vols

i no vull necessitar ningú més que tu

perquè habiti el meu sexe.

RESPOSTA 53 - PIRATES DE L'AMOR - Cinzia

El nostres camí serà

per terres i mars desconeguts,

pirates del desig,

corsaris de la nit.

No sentirem el vent

sobre la pell

ni l'aigua a la front.

Serem l'impetu de l'ona

que no coneix fre

I aleshores ens estimarem.

Cossos insaciables

sota la lluna.

RESPOSTA 52 - La meva soledat - Onatge

Necessitat

de soledat,

sí, dependència, no.

La necessitat

de tu i el

teu respirar.

Escoltar l'eco

del teu interior.

Tenir un rellotge

de sorra a les

mans sense pressa.

La companyia

del mar en

soledat.

L'abraçada

del poema.

La lluna

sense boira.

La pluja

que mulla.

La carícia

que té vida.

Un camí

sense pactar...

L'aigua

amiga dela set.

Dues vides

respirant el

seu aire i

compartint

un sol alè...



Llavors és quan

moments de soledat són

una bona

companyia.

Perdoneu que

no em distregui,

ara estic amb

la meva soledat...

Resposta 51 - També - Carme

També parlen d'amor paraules clares

que cerquen la raó

i descobreixen ben endins

com encara hi ha la bondat del teu ésser.



Refarem els camins

i trobarem tot el sentit de cada camí

guarint un cor trencat.

Resposta 50: No espero res -Laura-.

No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.

No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.

No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.

reposta 49. companya. zel.

si vens al meu costat
hauràs de perdre privilegis
i reprendre l’aprendre
les carícies que el temps t’ha esborrat
si vens al meu costat
només et deixaré que m’acompanyis
fent un camí de descobertes
i de retorns als temps d’infant
quan ansiaves les manyagues d’una mare
i tot era possible, i li eres amatent...
però escolta bé,
jo mare no ho seré, ni hauràs servitud
al meu costat
abans de res, tingues present
que sóc una dona
per tot allò altre, en res sóc diferent
cap rol, humans, només.

RESPOSTA 48: Individualista i possessiu - josepmanel

Vull ser jo qui puga seure a la taula dels teus sopars.
El primer que veges després del clarejar dels teus sons.
Les úniques oïdes que t’escolten al llarg del dia.
Vull ser la mà que llance les teues temences a l’oblit.
Les carícies que davallen el teu cabell.
Les que sufoquen el teu insomni.
Vull omplir-te el present d’històries
que envaixquen d’il·lusions les teues nits.
Acompanyar les passes dels teus balls.
Ser el goig esborrant llàgrimes al balcó dels teus ulls.
La falda on acampen les teues tristeses.
L’escalfor que desdibuixe els neguits.
Vull beure’m la vida en la cassoleta de les teues mans.
Mesurar-me en l’espai de les teues abraçades.
Acabar el meu dia en el teu ventre.
Somiar que somie amb només veure’t.
Vull ser jo qui dibuixe el plaer dels teus gemecs.
Posar en la teua boca el meu nom.
Trobar-te un replec al cos on descansar eternament.
Vull ser l’únic amor que habite el teu sexe.

RESPOSTA 47 - T'espero - Onatge

Foto de Brisalls de mar

T'espero

amb el meu

fred d'home,

només tu ets

la mare de

les carícies

i només tu

m'engendres

tendresa.

De vegades

però sóc

dur i ruc

i tosc i

poc destre.

No tinc

mal cor

ni sóc agrest,

només sóc

un home.

RESPOSTA Nº 46 - Serem UN - Carme

Serem Un
amb el gest estrenat de nou.

Inventant un llenguatge de l'amor
que ningú abans ens ha ensenyat.

Hem descobert com convertir
el silenci en una rialla,
les paraules en un bes
i cada remor en un gest que apropa.

Arribarem junts a la barca,
i les onades bressolaran
la teva mà
que acarona el meu cabell.

El nostre camí serà
per mars no solcats,
per terres desconegudes.

RESPOSTA Nº 45 - Partlant d'amor - Cesc

Parlant d'amor

Remors inquietes parlen d’amor.

Un amor desconsolat, anònim, perdut.

Perdo la raó, el seny i la bondat del meu ser.

Perdo el sentit del camí immaculat d’un cor trencat.

RESPOSTA Nº. 44 - Ormeig - Barbollaire

He ormejat una barca a la platja.
Em despullo i t’espero.

No llegiré l’amor.
No voldrem interpretacions imposades.

Resseguirem tots i cada un
dels sons dels nostres cossos.

Com infants que aprenen a escriure
amb cal•ligrafia tremolosa.

I el món,
el nostre,
seran els silencis de les onades.
La remor del balanceig de la barca.

La rialla als ulls.
La carícia a la besada.
El frec de cossos àvids
de la dolcesa de ser:

Un.

resposta 43. gossos. zel

Les onades em tornen les llàgrimes que hi han vessat
els qui ens miren des de l’altra banda de mar
tu et tombes sota el sol, i els nens criden
jo m’estiro de costat, i miro el mar...
En aquesta meva banda, els colors i les rialles
i les noies daurant la pell al sol,
i a l’altra, ulls lluents de somnis i gana
persisteixen a complir un somni fals
la pell ja fosca es crema, tot maldant per venir al nord,
amb silenci de color i de veu, només el dolor esclata
quan llencen un fill ja mort a l’aigua...

Els d’aquí migren als menjadors de vacances pagades,
més tard, toca relleu dels més grans,
acomodats i deslliurats de fills, porten els gossos,
que saltironen i festegen els amos, esclaus de les pilotes,
que al seu torn festegen els seus gossos com a infants
sense compromís i de curta durada.

Els d’allà migren a un món de mort pagada
amb els estalvis i els deutes contrets per perdre-ho tot.
Ajupo el cap, i tanco els ulls.
Sola, enmig d’un món fictici fet de clarsobscurs,
arreplego la tovallola i miro els gossos
més ben tractats que molts humans,
i encara tenen la gosadia de bordar-me.

(ells i els gossos)

RESPOSTA 42 - Sempre plovia - Noves Flors

Sempre plovia cendra al meu voltant

aquell color de plom la pesantor

de l’aire de colom afeblit

amb la gorja deserta al meu voltant

pertot arreu del món

mai no hi ha terra ferma sota els peus

res no puc veure enlloc i res no em veu

com és que hi sóc?

Però ben endins de mi

jo portava la mar

i esmicolava mots i cisellava ones

i estavellava roques i cisellava mots

secretament

sempre parla en secret el silenci marí

a cau d’orella.

Des del cor de la mar tot el gris és verdós

i hi ha milers de blaus i de violes

les albes són rogenques

els ponents virolats

les paraules floreixen sobre esculls de setí.

Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?

Qualsevol dia

RESPOSTA 41 - Només per amor... - Onatge

Et tiraré

una pedra

sense fer-te mal,

només perquè

et despertis...



Perquè obris

els ulls i vegis.

T'estimaré

sense fer-te mal,

només per amor...



I arribarem

fins la creu

de terme,

no per la creu,

només pel terme...

RESPOSTA · 40 - Les cendres - Carme

Les cendres de la passió

són les més fredes.



M'allunyo d'elles

com si em poguessin engolir.



Obro els ulls al meu voltant

el món volta, encara, i no és pas de cendra.



Però no, no fugiré

les recullo amb parsimònia.

Les llenço, dins d'un clot

i les enterro

i amb elles la bena que em tapava els ulls.



Els obro i el món m'ofereix la seva llum.

REPOSTA Nº. 39 - Flor Blava - Barbollaire

Recollir plors
i cants obscurs
per amarar molses
i líquens d’olor
que estenc
pel teu cos nu

Barrejar dolors
amb saliva i suor,
mentre fem marrada
per corriols feréstecs.

La raó es bressola
en la flor més blava
que fem néixer.

RESPOSTA 38 - TREMOLA LA VEU - Cèlia

Tremola la veu ferida.
Verins poderosos
corsequen l’ànima
del cos incendiat de l’amant nu
que l’amor desballesta
des de les arrels,
i el pes de l’enyor
ofega el panteix
del temps en passat.

Camina lentament
indiferent als cants enfosquits
i als plors anul•lats.
Intenses passions estripen
les venes,
i els deserts de la pols
anorreen la raó.
Tremola la veu ferida.

RESPOSTA Nº 37 - Blanc / Multicolor - Barbollaire

Estimbar el blanc
per renéixer multicolor.

Som llum.

La gota més petita
conté tots els colors.

Travessem-la plegats.

Després ja solcarem la roca.

RESPOSTA 36. DESCONSOL.- Menta fresca

I aquest poderós verí
que per boca de la violencia,
ha enmetzimat per sempre la meva ànima,
qui el voldrà treure?
O és que poder
ja en quedaràn només les cendres...

RESPOSTA Nº 35 - JO NO SÉ PARLAR D'AMOR - Cinzia

Perquè amor fas així mal?

Meta anhelada i temuda,

cremes l'ànima a qui fregues,

congeles els llavis

de qui vols fugir.

Meta somiada i renegada,

incendies els cossos dels destinats,

apagues la mirada

als allunyats.

Perquè fas, així, mal?

Sobres les cendres de la passió

gastada appressadament,

camines indiferent

i cants i plors i rialles i crits

et fan d'estela

en el joc cruel

del dir-se "Ti amo"

Resposta nº 34 - No és un poema. - Onatge

Sento fred a les espatlles.

La meva esquena és

un desert amb dreceres sense sol.

El meu cor és el camí

amb marges de viure.

Les meves mans tenen

la durícia de la carícia.

El meu pensament és un estel

a cavall de tots els vents.

Els meus llavis tenen

el tacte de la làpida...

No és un poema,

és un alè de vida.

Els meus peus cansats

de sabates amb cordons lligats.

Els meus ulls un llapis per dibuixar,

una brisa per acariciar,

fidels a la llum del sol

i somiadors als braços

de la lluna.

Resposta 33: Somiant sobre l'herba - josepmanel

No cal que et diga que camine enlloc
des que no torne del teu cos.
Vaig treure el cap pels teus ulls,
una tarda,
i deambule esglaiat tot el temps
per haver fregat el cel
amb la punta dels meus somnis.

M’he deixat caure
sobre els teus llavis,
breument,
i tinc la boca emmalaltida
pronunciant el teu nom,
en una dolorosa lletania
que apague tanta distància infinita...

Ara m’imagine sempre tombat
en el teu cabell,
jugant a ser nen que juga,
a soltar l’herba,

a saltar al cel...

Resposta 32: La teva pell -Laura-.

Es pensa i no s'entén:
tens pell de doble escrit,
que tan aviat m'encén
com em treu el neguit.

Si ens vaga de jugar
a menjar-nos tendreses
em guia, sang enllà,
amb fam i set esteses.

I en l'instant de cristall
que callen les tronades
és el millor mirall
del mar que no té onades,

perquè en repòs la mà
sobre el teu pit o esquena
la nit em vestirà
de son tranquil de nena.

És el delit novell
de començar una carta.
Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!

Resposta 31 - L'escalfor - Carme

I l'escalfor dels anys tendres

desada ben endins d'un calaix oblidat

va ser retrobada inesperadament

temps enllà, mentre les fulles es dauraven.

Res no havia mort

i els arbres encara resistien els embats del temps

i se sentien cruiximents de fulles

mentre els seus cossos

hi responien amb murmuris retrobats.

resposta 30. inici. zel

encara no sabien de l’amor ni de les pèrdues
que ja bussejaven endins dels seus cossos
a l’estiu dels miracles,
esperonats per l’escalfor dels anys tendres
s’abraçaven, plens de desig, suats i molls,
sota els arbres, a recer de les mirades...

RESPOSTA Nº 29 - Eròtica natura - Argentviu

He contemplat l’arbre ferit que em repta.

La seva soca mutilada cicatritza impúdica

amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça

M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,

insinuant sense pudor, la colossal vagina

oberta, amb regalims de saba seca.

He contemplat la lascívia de l’arbreda.

(Del meu llibre Eros hi era)

RESPOSTA Nº 28 - Flipada - Onatge

Arbre

arrels

núvol

cel.

Vent

llibertat

persona

estat

governant

dimoni...

Mar

viatge

onatge

platja

far

barca

rems

petxina

missatge.

Gos

fidelitat.

Vida

passatgera

capriciosa

mare

tendresa

estimació

manipulació

tradició

traïció

governació

adulteració

cocció

porció

porró

combinació

nació

imposició

aberració.

Colom

vol

gàbia

niu

ales.

Nit

llum

dia.

Amor

per amor

per obstinació

per ambició

per poder

per diners

per adulteri

per misteri...

RESPOSTA 27 - L'ombra - Cèlia

maurizio_bada

La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.

Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.

La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.

RESPOSTA nº 26 - Recordarem - Carme R

Recordarem,

quan llegirem junts,
aquella tarda

que fou el primer bes.

I l'assajarem un i altre cop
fins retenir-lo del tot.
Tal com va ser:
tremolós, humit i tendre.

Resposta 25. arbres. zel

solquen i esmolen la terra
davallen immisericordes al desastre sens fi
tallen i seguen soques i arrels
qui ensenyarà un arbre al seu fill?
quan tot serà erm,

quedaran els somnis i la mort,

l'esperança entre les pedres...

RESPOSTA Nº 24 - Ets l'arbre - Onatge

Ets l'arbre

que les seves fulles

ploren rosada...



Fas el camí en solitari,

però la companyia està més a prop

que no l'horitzó...



Ets l'ombra que

aixopluga la vida.

La teva paraula

sempre tindrà veu

perquè neixde la profunditat...



L'alè de la tristesa

és qui et fa

respirar enyorança...

RESPOSTA 23 - Tanta claror - Carme R.

Tanta claror se m'escapa dels ulls

en aquest dolç contrallum de la tarda

que et veig i no et veig

vestit d'ombres de mil records

o disfressat de llum que m'enlluerna.

Cada mot, com cada matí,

em duu una nova pregunta.

En cada gest, en cada nit

em sembla trobar-hi, una resposta.

RESPOSTA Nº 22 - CAPVESPRE - Cinzia

Sóc l'arbre de la tardor,

que ha plorat les seves fulles;

la pàl.lida flor humida de pluja.

Sóc el vial solitari,

sense meta i sense somnis;

el sol que no crema i declina a l'horitzó.

Sóc l'ombra amenaçadora,

que s'eixampla en el cel,l

'onda de misteri que envolta la vida.

Sóc el fragor d'un tro,

o la paraula que no escoltaràs mai més;

un bufec deliciós de tristesa:l'enyorança de la vida

RESPOSTA 21 - S'amaga - Jesús Mª Tibau

S’amaga el sol del vespre

mentre el teu braç, a recer del meu,

busca el tacte dels anys.

El desig de carícies, que tant hem sadollat,

ens farà companyia encara,

tot i l’escalfor que s’allunya,

tot i la llum que escapa.

RESPOSTA Nº 20 - Capvespre - Zel

Tendre neguit,
els seus ulls voleien inquiets
amarats encara de la darrera mirada...
i més tard, cloure els ulls
per no perdre el color d’un capvespre
que tot just s’esvaeix, i ja s’enyora.

RESPOSTA 19 - Deixo tènuement - Joana

Deixo tènuament embolcallar-me

pel temps...

Temps fet de vent i solitud.

Deixo aferrissadament acaronar-me per tu.

TU que ets temps, ànsia i

neguit per la meva ànima...

Deixo que la meva pell

sigui el teu recorregut, cada tarda...

RESPOSTA NÚM. 18. Davallarem junts - El veí de dalt

DAVALLAREM JUNTS

Davallarem junts,
a l'horabaixa.
Dins el vell clot de l'obaga.
Allí on ningú ens pot llevar els somnis.
No hi haurà secrets ni miratges,
ni corriols ni dreceres.

Serem rastre esquiu, siluetejant els marges,
alè sense ombres.
El fred d'aquest bosc ombrívol ens hi empeny amb força.
Un nou presagi en una nova era.
En els mots que ens direm,
bastirem un nou alfabet dels cossos.
Escriuré amb traç ferm el teu nom a les pedres.

Davallarem fins el fons, sí,
per alçar-nos de bell nou i amb nova empenta.
Combatrem adagis i sortilegis,
rancúnies i malentesos.
Cendres d'un incendi inacabat.

Davallarem plegats als avencs de la memòria,
allí on es guarden les més belles històries.
La tendresa d'un gest i l'udol d'un bes fendint la nit.

L'endemà, el mantell de la boira ens trobarà
nus i amb la pell mudada.

I serem, ja, per sempre més, una sola presència.