Agafar l'estel

Els somnis ens donen la força per a lluitar,
pujem un damunt l'altreper poder arribar a l'estrella,
fem pilars amb la il·lusió de poder-la col·locar en el nostre cel,
el cel del que penjen girnaldes roges i daurades
i que expliquen una història ben fidel
a l'amor a la terra, a la llengua, a la sang,
que dia a dia no s'arronsa en la lluita
d'aconseguir d'una vegada el nostre anhel.


(Seguint M. Roser)

El pilar

Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès: Monument als Castellers

La il•lusió s’enfila.

El sacseix a l’ànima

De l’hora que s’atansa.

Aixoplugada,

Sota l'estel de llum

I quatre raigs de sang,

La força del pilar.

Tot seguint la il·lusió de M. Roser Algué

CANT  D'ESPERANÇA

Llaurarem la terra amb l'arada dels sentiments;

l'adobarem amb la il·lusió dels nostres cors.

Sembrarem les llavors dels nostres somnis

 les regarem amb llàgrimes de joia.

El temps passarà i el sol i el vent,

faran florir les plantes més nostrades.

Un cant, un himne a la bella florida...

 Ens darà els fruits de la llibertat!

M. Roser Algué Vendrells ( seguint totes les petjades que vaig trobant pel camí...)

Rosa i esclat de l'Anton

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)