I poder vestir

I poder vestir

cada avui

-cada demà d'avui

i cada ahir-

amb un somriure.

Un nou demà

(seguint  a  Mon)

Un nou  demà
on no calgui  cap ràbia.
On la gent  sigui neta
i les  mans  amb les mans
trenin futurs
assolibles i clars.

AVUI, DESPRÉS DEL GLORIÓS AHIR

(Seguint la Zel)

Ens ho diu el temps i la memòria
i es tant fàcil d’oblidar
que poc duren els moments de gloria
que voltes sovint toca despertar

On son els somnis continguts de ràbia?
On es la gent? On son les mans?
Potser l’ahir tant sols serà l’ahir
Ara ens cal un nou demà

cul de sac

i tanmateix, res ens pot fer més iguals
sentir penes compartides, un vell desig...
arreu hi ha esclavatges,
ens ho diu el temps i la memòria,
sempre hi haurà tirans
sovint, no són les portes, no són les claus
només és el camí,
destriar bé d’entre els possibles,
i si de cas algun et porta a la mort indigna
-un cul de sac sense sortida-
fes un trencall, segueix l’instint atàvic
per sobreviure

(seguint deomises)

Vigília

[seguint Isabel (abans poesiaula)]

Llavors he dit: obeirem el nostre instint
I les paraules de Salom.
Per trobar els camins difícls,
Ardus de la llibertat.

Ens vigilen, en la vigília també,
Els gossos de lladrucs buits, salvatges.
Som un mapa de veus, se n'adonen?
O hem de demostrar que els ajudem
A seguir vius, endavant, amb l'empenta
Que no saben tenir a la intempèrie?

Llavors he dit: seguim la lluita.
I els carrers han esdevingut clam.


d.

UNA SOLA VEU

Seguint l'Isabel

 Sí som un mapa de veus
de tots colors, edats i dèries
però per damunt de tot som!

I ahir, diversos i diferents
units avançàvem
fent reals els somnis....

Amb moltes veus
i amb una sola veu ...
Som una nació!
Hem dibuixat una estrella.

Som vol

(Seguint Carme, Cèlia, Zel...)

Despleguem ales!

La terra ens ho reclama,

la raó ens empeny.

Som un mapa de veus,

som vol, terra i raó.

Volem

Seguint  la Cèlia...

despleguem ales

volem en el nou dia

com un estol