El Manel era el florista del barri. Havia perdut la feina i se li va presentar l’ocasió d’agafar el traspàs de “La teva flor”. Era un negoci que no coneixia però va estar un temps amb els antics amos aprenent-lo i comprovant in situ si realment allò funcionava. Poc a poc va començar a endinsar-se en el món de les flors i en l’ofici de florista, que contra el que es pugui pensar a priori és una feina en la que es necessita molta psicologia. Poques persones sabien ben bé el que volien quan anaven a comprar flors. Algunes compraven segons un pressupost que tenien destinat a un regal, altres compraven allò que més els cridava l’atenció de l’aparador i molts es deixaven guiar pel criteri del Manel. Ell els preguntava per a qui i per què era el regal i llavors suggeria el que creia més adient.
D’ històries per explicar en tenia moltes. Algunes de divertides i altres de tristes. Allò de “dígaselo con flores” hi ha que ho fan servir al peu de la lletra i clar, amb flores es poden dir moltes coses. Les flors les fem servir des de per felicitar a una persona que ha portat a un nadó al món fins per a donar el condol a un que n’ha marxat i entre mig, en totes les etapes de la vida hi ha motius per acompanyar-los amb flors.
Aquell dia havia viscut una anècdota curiosa. Un individu d’uns 40 anys havia anat a mig matí a la floristeria i li havia encarregat un ram preciós i molt car. Més tard va passar a portar-li una targeta i l’adreça d’on s’havia d’entregar. Ell, seguint les instruccions, a les 6 de la tarda es presentava a l’adreça indicada. Una dona jove i molt guapa li obria la porta. Sorpresa i amb un somriure de felicitat a la cara havia acostat el nas a les flors per olorar-les:
- Qui ho envia això?
- No ho sé, aquí hi ha una targeta.
I ella només veure la lletra de la targeta havia canviat radicalment l’expressió de la seva cara i havia refusat d’acceptar aquell ram, per molt que ell havia insistit. No s’hi havia trobat mai amb això. El Manel havia hagut de tornar amb el preciós ram cap a la floristeria, preguntant-se quina història s’amagava darrera de tot allò.
D’ històries per explicar en tenia moltes. Algunes de divertides i altres de tristes. Allò de “dígaselo con flores” hi ha que ho fan servir al peu de la lletra i clar, amb flores es poden dir moltes coses. Les flors les fem servir des de per felicitar a una persona que ha portat a un nadó al món fins per a donar el condol a un que n’ha marxat i entre mig, en totes les etapes de la vida hi ha motius per acompanyar-los amb flors.
Aquell dia havia viscut una anècdota curiosa. Un individu d’uns 40 anys havia anat a mig matí a la floristeria i li havia encarregat un ram preciós i molt car. Més tard va passar a portar-li una targeta i l’adreça d’on s’havia d’entregar. Ell, seguint les instruccions, a les 6 de la tarda es presentava a l’adreça indicada. Una dona jove i molt guapa li obria la porta. Sorpresa i amb un somriure de felicitat a la cara havia acostat el nas a les flors per olorar-les:
- Qui ho envia això?
- No ho sé, aquí hi ha una targeta.
I ella només veure la lletra de la targeta havia canviat radicalment l’expressió de la seva cara i havia refusat d’acceptar aquell ram, per molt que ell havia insistit. No s’hi havia trobat mai amb això. El Manel havia hagut de tornar amb el preciós ram cap a la floristeria, preguntant-se quina història s’amagava darrera de tot allò.