surt de la sènia (zel)

ruc com ets,
no t’adones que, per molt que caminis,
mai sortiràs de l’eterna rodada
un solc infinatament trepitjat
que només enclotes inútilment,
sense sortida, sense nova llum…
surt, fes via, desfes-te del lligam
que et té esclau de la sènia
d’una vida fosca, sense principis
sense desig, sense horitzó….

LA FLOR ÉS UN CATÚFOL de l'Anton

flor de prunera. foto propia

17 – 6 – 09
La flor sols és un catúfol
de la sènia de la vida.
Un espai, idea, pensament.
un escaló en la existència que camina,
un guaitar vitalitat,
un dia en la biografia,
la memòria que recorda...,
Agitació, moviment, carícia,
un salt d’aigua que no para,
treball, concòrdia, esforç cada dia...
Comportament per subsistència,
una peuada a l’atzar que ella no tria
i.... morir seus llençolets...
...pel fruit que rere seu arriba.
...................................
Nosaltres som flors
En la sènia de la VIDA ?

Marques per sempre, per Assumpta

Marques per sempre
senyals eterns,
un rastre que no s'acaba.
Qui pot percebre l'etern
no perd mai.
La darrera llavor,
tal com si fos la primera,
omple de flors son voltant.

Darrers... d'en Cesc

Darreres petjades dels llavis duts a consciència,
Aire afalagat, joc de sentiment,
A poc a poc escrius una marca per sempre vora la pell que m’encobreix

l'ànima de perdre el joc del nostre moment.

Compartim - Joana

Compartim la besada

i compartim l'últim adéu...

la darrera abraçada....

el joc de mans bellugadís,

acaronant-nos

Compartim l'aire

per no ofegar-nos!

Silencis per barbollaire

T’oferiré silencis
com manyagues dolces.
Com claus que obren
totes les portes.

L’espai que dona sentit
a les paraules.
Com la brisa,
sobre la pell blanca,
de la carícia més esperada.

T’ofereixo el silenci
com part de l’aire
que compartim en la besada.