JA NO SOC EL RUC D'ALTRES... dibuix llapis.

Dibuix a llapis d'un Enjub. Construcció de pedra seca

 i cavitat de recepció de pedra. Lloc on antigament

 es recollia aigua de ploure des d' una llisera. 

Seguint BABA.- En els pous que la vida t’ofereixi...

En els pous que la vida t’ofereixi

treballa, reposa, beu aigua.

En la meva sènia  soc el ruc.

tapat d’ulls, potes constants, metòdiques

que fan el tranc, tragí del seu deure.

Em junyiren a tort i a dret, ben fermat.

Porto el cabestre dels avis

aquells que també volien salvar-ho tot

i ser ells, superant  l’adversitat, prohoms lliures.

Damunt meva femta de propis errors

xafo el terra ínclit que al parir-me

em donaren com a joia a eternitzar.

Quanta fal·lera de tants per arribar al cim !!

I, avui, SI... m’he tret el cabestre suat

he desjunyit collar, tafarra, rabastet

forcat i demés implements

i m’he dit: - Què pugi sola l’aigua ...

Que la pugi qui vulgui el seu profit...

No segueixo en aquest pou. No... !!!

Ja no soc el ruc d’altres.

Em proclamo ser JO...!!!

Anton.- 13-10-14

encetarem jornades

seguint el rellotge de la montse i el camí escollit de la glòria

assedegat:

para i reposa.

beu noves idees

en els pous que la vida t’ofereixi.

remulla, suavitzant-les,

ulceracions antigues.

perquè injustícies i ofenses

no ofusquin la teva percepció.

és hora d'anar reprenent forces

per encetar jornades.

mirant amb nous ulls

el rellotge que ens mena.

sempre es pot trobar un nou pou

on col·lectar puixança per seguir en el camí escollit.

Cami sense dreceres

Tic, tac...
Marca l'hora un rellotge

sense busques ni esfera.

Senyala una inflexió:

Un abans i un després.

        Alfa i Omega

             Poc a poc avançarem,

             no hi ha marxa enrere.

             Pas a pas  

             Lentament...

             Que en el camí escollit

             no hi ha dreceres. 

Seguint la drecera de la Pilar i el rellotge de la Montse.  
 L'imatge és de Xavier Pujol, del blog "Fita".