Minipoema ( seguint en Jordi)

Ai quan el pronom és feble i la carn també!
Si l'amor viatja en renfe ja no arribarà a temps!
Treu fum l'amant esperant el tren!

Orenetes xisclant en silenci

Volo darrere una oreneta en silenci
xisclant l'espai íntim que ens separa
delimitant amb abraçades un centímetre
de pell estremida de pell i de plomes, i ales.
Sóc au i xisclo i volo mentre callo i beso
el bes és la paraula que trenca en el núvol
i arrenca gotes d'aigua tendres  que embolcallen
les nostres ales leses d'amor aeri...
Filigranes es dibuixen xisclant en silenci
noms i mons entrellaçats amb mans sense estrènyer
Volem lliurement silenciant la tempesta
llampeguen xiscles menuts i besades.
( segueixo les orenetes de la Carme)

D'uns ulls on la mar s'escola( intent de seguiment o resposta a Deo)

D'uns ulls on la mar s'escola
tirabuixó i vertigen de besades perdudes
líquida escuma densa amor tou elàstic
ni presó ni presoners ni cadenats d'amor
Mirades lliures en l'atlàntica pell
mediterrani ple de pacific repòs
índiques veus de sal i capvespre
Ulls egeus ulls oceànics amor de marea 
amor de plenamar amor responsable
amor sense miratges amor sense amarres
Norais sense maromes vaixells sense proís
embarquem orsant al vent amor onada

Anton vals una tona d'or de vuitanta quirats

Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic
lleuger com una ploma i ple d'or i diamants
l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida
i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys.
Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència 
mare de la ciència del vers i la paciència
una veu de locutor que quan recita  despulla 
pètal a pètal mil margarides blanques....
És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire
de la musa poeta i la font de l'emoció...
Ballant un vals valsa com un príncep jove
se li veu la tendresa traspuant la pell del versos
una tona de vivències i cromos de colors
en el sarró màgic del nen Anton!

A can Felip, matèria orgànica

( Tot seguint a l'Olguen)
Felip en el teu honor anomenen un lloc
coneguts de tots, usat per tothom .
Hi aboquem principalment el millor
de nosaltres , el producte sobrer
dels nostres àpats : matèria orgànica
Fems per adobar el record d'uns fets
i cada cop que estirem la cadena
el teu honor va a petar a la claveguera

Castells de mots

I farem amb sorra un castell fort
de mots amb zel i vetllarem la costa
albirant onades de frescor blavenca i escuma
I direm i ...afegint conjuncions al nostre prec
de felicitat perquè és un dret i un desig
esdevenir i seguir sent i parlar amb batecs
batecs directament del cor i la vida....
sorra entre els dits i en les mans paraules!

La vida dansa ( intent de respondre Deomises)

La vida dansa i ballem sempre
de vegades balls tristos, a cops galops frenètics
o valsos o sensuals tangos de lletra addictiva...
Mai és tètrica la vida ni els moments gloriosos
són gloria ni la gloria és excelsa
dansem sols i en companyia
Potser som estels que giren planetes
i planetes disfressats d'estels i sols
o corbes mutants , viaranys màgics...
Alcem la copa curulla de mots
i brindem a la vida un somriure!

Inabastable

Inabastable per a mi

inconsolable lluita

vora del xuclamel la vida

em xucla, mel i mató, tics tacs

papers, moments, instants perennes

i així em pren sencera l'hora

dels meus desficis de flor

i de fulla, desvestida de cel

vestida amb parracs que imploro

a la tendresa....vegetal

a la tendresa aèria....

Un lleu batec

Estroncat el doll
de paraules i pèrgoles
a la platja dels teus somnis
com fills i filles d'un deu
menor que onze, dotze
campanades d'ones
dringuen l'escuma
amb un lleu batec de blau....

CAMINS

Els camins de les pells
nuesa de les mans que a penes toquen
dits aliens i dits propers
deixant petja i ditades
al cor .....
Pells que caminen
calçades amb carícies
pels viaranys dels plecs
d'una tendresa

Jocs de miralls

I l'Alícia, successivament, després de trucar el Fabrizio, truca al Llorenç i a l'avi Biel .......Ha passat un dia seuen tots quatre al voltant del gibrell i esperen....mentre en Fabrizio els explica.....
En Fabrizio ha descobert que tota la història del mirall és certa, fa una barreja explicativa composada de retalls de ciències ocultes, mitologies antigues i física quàntica.....amb un punt de Mozart ,i de ritus masons. No han de passar a l'altra banda del mirall perquè ja hi són....ooh! aah! cares de sorpresa..neguit...No han d'anar al món invers, de fet ja hi són al món invers...el que s'ha agreujat amb un passadís espai-temps curvilini produït quan la Tina i el Biel van passar a l'altra banda ...va ser aleshores quan tot es va capgirar.... Han enviat un emissari del món invers, de l'espai virtual,  per a posar-hi remei. És l'home de la barra, és l'home del conyac ( que és assetjat per una dona que va quedar presonera d'un cuc de temps en un món paral·lel ) 

Doncs bé, ejem en Fabrizio poc avesat a parlar tant seguit s'ha d'aclarir la gola ...ejem ejem S'ha produït una escletxa en l'espai-temps prou greu com per haver barrejat món invers i món real...per això la Sra Clarademunt , que en un futur trairà la Bruna i tindrà una aventura amb la Cleo, s'ha avançat al futur i s'ha declarat a qui no havia de fer-ho....Ara per ara és la Bruna qui ha d'estimar....la Cleo haurà d'esperar ....ella, la Sra Clarademunt se'n ha adonat perquè ho va veure en el gibrell d'en Llorenç i d'aquí, pobra dona, la seva impotència i confusió.... Sí ja ho sé,  tot és molt complicat però m'heu de creure és tot el que és...: Alícia , tu quan eres petita vas traspassar tot l'univers de l'altra banda aquí ......hi ha coses que han passat i altres que encara han de passar i s'han barrejat totes.....
I aquí entres tu Llorenç, tu tens una de les peces que ens pot ajudar a col·locar-ho tot a lloc , el teu mirall d'aigua: el teu gibrell... tu tens l'espill de tot el que ha de passar, l'espill del futur; l'home del conyac té el mirall del present i el que va traspassar l'avi Biel i la Tina era el mirall del passat...... Quan hi serem tots i totes reunits i tinguem a més del gibrell , el mirall del passat i vingui l'home del conyac amb el mirall del present ...tot es podrà arreglar i el present serà present, el passat tornarà al passat i el futur al futur.....


I mentre esperem que vingui l'home del conyac, emissari del món invers amb el mirall que falta...et diré una cosa Alícia: el motiu de la tristor inexplicable dels teus ulls , quan vares traspassar el mirall i vas veure els teus avis joves i feliços, tu Alícia no havies nascut, no existies encara en aquell passat i viure aquesta experiència brutal de la buidor de no-ser, de no existir...és devastador per un esperit sensible com el teu...... 
Bé ara arribem la Bruna, la Sra Clarademunt, la Tina, la Cleo .......esperarem l'home del mirall del present...

El malson

Dins del mirall

Quan en Biel em va explicar les raons del mirall.....la crida de les mans i les carícies de la Marta que hi era al fons i que ell creia viva a l'altra banda ...quan em va transmetre tota l'angoixa i la tendresa continguts en el seu deliri de miralls i d'espills...Jo em vaig dir: "Tina, això és més gros que una simple i complexa bogeria" .....me'l vaig escoltar...va parlar llargament....a trossos , a batzegades amb mots plens d'onirisme i  em va mig perdonar que l'impedís marxar amb el mirall.....Vaig consentir però, a amagar-nos  als magatzems de l'hospital....perquè mica en mica en Biel es tranquil·litzés i es refiés de mi....Un dels dies, ja en feia quatre de la desaparició consentida , arrecerats tots dos en un racó darrere del prestatge dels tranxiliums .....un mena de raig màgic i misteriós que es filtrava no sabem per on...va il·luminar el mirall...En Biel es va posar dempeus i em va dir." Tina ho hem de fer ara o mai i sabrà que no estic boig...doni'm la mà" I jo,tremolosa i una mica desconfiada l, li vaig  donar la mà a aquell vell venerable , enamorat i incoherent ,que em convidava a un viatge que superava tots els límits de la realitat que fins llavors havia conegut.....ale hop! I varem entrar al mirall!!!!
Un silenci dens ens va penetrar pels porus de tot el cos. Després amnèsia. Un forat blanc molt blanc que m'impedia recordar. I em vaig despertar a la saleta que tenim per a descansar quan hem fet guàrdia de nit....El metge em cridava per a que signés els papers de l'alta del Biel....

La saviesa  d'en Fabrizzio

Tina, infermera

La Tina tenia aquella edat incerta on ja s'han abandonat totes les certeses menys una: sempre n'hi ha més a fora que a dins...però amb excepcions...és clar..Feia temps que treballava al mateix hospital a la secció psiquiàtrica...n'havia vist de tots els colors...i el darrer... pobret !el del  mirall ja passava de mida i mesura....La Tina no era ni gaire alta ni gaire baixa...la seva alçada era diguem-ne estàndard ....de cabells arrissats i ben negres, els ulls d'una vivor que mai s'esmorteïa  ni en els pitjors moments....era prima com un secall i la seva paciència era gairebé infinita....Feia  temps que anaven ingressant cada vegada més pacients, estranys, misteriosos...i mira que tenia molta experiència però noi aquell Biel....quin cas! I no sé per què li recordava el cas d'una noia que van haver d'atendre a urgències....Alícia no sé què més es deia la noia...tan jove! tan indefensa! aparentment patia un atac d'angoixa...fins i aquí potser seria malauradament habitual, gens estrany en els joves, sempre tan sensibles, tant susceptibles als canvis..Va costar Déu i ajuda que s'expliqués! el metge li va haver de treure una a una les paraules com si li arrenqués una dent ....el seu relat era confús i hi apareixia un mirall, un mirall que deia havia travessat....que no podia parlar amb ningú d'això...Després ja no va tornar a aparèixer....no es va quedar ni ingressada...però renoi! dies més tard aquell Biel amb una història de miralls amunt i avall....no sé...La Tina tenia allò que s'anomena ull clínic i un nas que s'ensumava els possibles misteris amagats en els caps dels pacients...

A la Tina la seva feina l'apassionava....hauria volgut estudiar psiquiatria però no va poder ser...vivia sola..bé sola no..amb el seu gat Arquimedes i el seu gos petaner ...al gos li deia Charcot...i entre l'hospital i la casa i les seves lectures era el que podríem dir raonablement feliç.

La  Bruna  de Fanal Blau