Els camins de les pells
nuesa de les mans que a penes toquen
dits aliens i dits propers
deixant petja i ditades
al cor .....
Pells que caminen
calçades amb carícies
pels viaranys dels plecs
d'una tendresa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'encanta!!!
ResponElimina;¬)
Gràcies! quan m'he connectat he vist l'allau poètic i m'hi he hagut d'enganxar a cuita corrents .....m'encanta que t'encanti! ets un gran poeta!
ResponEliminam'agrada el teu poema
ResponEliminaCaldrà deixar parlar a la pell. Maturo, escoltant-la.
ResponEliminaPreciós, Elvira.
Elvira, m'encanta, és preciós!!
ResponEliminat'agafo la pell!!
en compte es clar..
"Els camins de les pells". On queda la meòria de la nostra pell. Cada carícia ha germinat la seva flor, on han quedat tots els pètals...?
ResponEliminaUna abrçada des del far.
onatge
Una bona continuació de les tentines a través dels camins de la pell.
ResponEliminaA mi també m'agrada!
Bonic! Les pells ben calçades i ben vestides! :)
ResponEliminaOstres!! Què és maco això de deixant petja i ditades al cor!! :-))
ResponElimina