dijous, 1 de juliol de 2010

CAMINS


















Els camins de les pells
nuesa de les mans que a penes toquen
dits aliens i dits propers
deixant petja i ditades
al cor .....
Pells que caminen
calçades amb carícies
pels viaranys dels plecs
d'una tendresa

9 comentaris:

  1. Gràcies! quan m'he connectat he vist l'allau poètic i m'hi he hagut d'enganxar a cuita corrents .....m'encanta que t'encanti! ets un gran poeta!

    ResponElimina
  2. Caldrà deixar parlar a la pell. Maturo, escoltant-la.
    Preciós, Elvira.

    ResponElimina
  3. Elvira, m'encanta, és preciós!!
    t'agafo la pell!!
    en compte es clar..

    ResponElimina
  4. "Els camins de les pells". On queda la meòria de la nostra pell. Cada carícia ha germinat la seva flor, on han quedat tots els pètals...?

    Una abrçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Una bona continuació de les tentines a través dels camins de la pell.

    A mi també m'agrada!

    ResponElimina
  6. Bonic! Les pells ben calçades i ben vestides! :)

    ResponElimina
  7. Ostres!! Què és maco això de deixant petja i ditades al cor!! :-))

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons