Encaminats

Somniar,
travessant el mar.
S'albira l'illa.

Sense bot salvavides,
som immortals.

[seguint la Carme]

Pólvora (de deomises)

[seguint la Carme Rosanas]       Record de bells oasis, On la set ha esdevingut Penyora per desitjar-te Els llavis constantment.   Vànova de tu impregnada, I els meus porus et són respir I la fugida sols és nostra, Ensems, vida a cremadent.   Llavis sembrats de pólvora Engendren l'espurna, i el foc Revifa en cada paraula.   I cal lligar les propícies Hores que el destí ens ofereix: Vessar-me dins teu és reviure.

d.

Penyora

Somiar,
travessant el desert.
Record  de bells oasis.

Un arbre  solitari
goig i penyora.

Es revolta el silenci

Es revolta el silenci
quan s'alia amb l'alerta.
És llavors l'eixam de les veus,
és l'immens forat negre
que s'expandeix dintre teu.

És la gàbia dels mots,
és el cau de les lletres
-filament incandescent-
és somriure, és ganyota,
és història caduca
que reneix vora teu si la dius,
és pedra que tires amb força al llac,
onades concèntriques trencant el mirall...

És definir l'entrellat,
és generar mil preguntes,
és deixar-se portar
pel cel quan hi ha estels,
és somniar caminant pel desert.

SILENCI

Enfilat dalt del cim
amb el cel rogent
badalla la tarda
i el silenci m'abraça.
Allà a l'horitzó
amb la llum canviant
desperta la ciutat
i el silenci es revolta.

Intempèrie (de deomises)

[seguint la nostra amfitriona]

Sigues absència
Per tastar la intempèrie:
Queda el silenci
I el desig a l'albada,
Si en despertar no et trobo.

d.