[amb esperit de lletres, segueixo les matemàtiques de la Virgínia i de la M. Roser]
Sense metàfores ni límits t'estimo.
No hi ha vers que arribi a l'aritmètica
Exacta que mereixes ni als resultats
Que s'aproximin a l'infinit de besar-te.
I només hi ha una única solució possible
En el teorema de l'enyor i de l'absència:
Tenir a flor de llavis la teva pell d'atzar.
d.