és fosc a fora
la lluna té un rosec
serà un matí fred
(seguint fanal blau)
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Ara que es fa fosc
Ara que es fa fosc,
nusos de llum
i vestits de mots,
despullarem el silenci
per amanyagar-nos.
Un abecedari disposat
a la dansa de la nit.
No és un miratge.
seguint en Joan i novesflors
I, finalment, la nuesa ens atrapa
amb l'èpica de l'avidesa de viure.
No és un miratge: és la força infinita!
No és un camí incert: és el futur!
Així, nus de tot, lluminosos,
correm amb l'energia que ens dona l'amor,
assedegats de besos, de carícies, de paraules,
assedegats de tot allò que va més enllà de la raó
i entra dins de l'instint animal de futurs imperfectes
amb un devessall de notes frenètiques,
de realitats precipitades i inevitables.
Finalment, atrapats en la nuesa dels mots,
fluïm com un raig de llum
fins als límits infinits de l'univers
i-na-bas-ta-ble!
Si no esperés el dia...
Si no esperés el dia...
Desig d'esclat
o potser miratge.
Sageta de foc
entre dues ribes.
Del teu pas lent
ja em sento nua.
Robant gairebé tots els versos, més que seguint: Galionar, Glòria, Barbollaire i Anton
ANELL I DIT... boli ràpit
Havia d'arribar la culminació...
L'instant inefable, esperat...
L'esclat del desig que es plasma.
Al fi i al cap
la nit no seria nit
si no esperés el DIA.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons