No semblava pas que tingués 20 anys, l’Alícia, era menudeta i tenia un no sé què que li donava un aire de nena. No ho semblava ni físicament ni tampoc psicològicament.
No estudiava gaire, ni treballava, havia deixat el batxillerat sense acabar i ara intentava fer un Cicle Formatiu de Tècnic en conducció d'activitats físiques i esportives en el medi natural sense cap mena d’entusiasme.
Però això tampoc era massa problema, la majoria de companys tenien la mateixa falta d’entusiasme que ella. El problema és que en comptes de relacionar-se amb els nois i noies de la seva edat, preferia sempre estar amb els pares, avis, tietes i cosins i cosines. Va passar la nit de cap d’any a casa la seva tieta, que la va convidar una vegada més a la seva casa de la platja, sense ni trobar a faltar el que li tocaria a la seva edat. Ballar total la nit, o no, però amb els seus amics i amigues.
Després de Cap d'any va tornar cap a casa seva en cotxe de línia, i aquest va ser un dels moments, un dels molts moments en els quals se sentia trista, es va posar al fons de tot del cotxe i amb el cap repenjat al vidre de la finestra v a començar a plorar en silenci. Quan se'n va adonar l'autocar era buit i un noi jove que devia ser el conductor li tocava suaument l'espatlla dient:
- Ja hem arribat... ah! pensava que dormies! què et passa? puc ajudar-te en alguna cosa?
Ja comença això! Doncs vinga, a veure quines coses li passaran a l'Alícia d'aquí a que torni a les teves mans.
ResponEliminaJa hi tornem. Emociona. Un any passat i tornem a trobar aquell caliu. Què en sortirà? Doncs, meravelles. Ja ho veureu. L'Alicia ja és presenta amb tot el seu bagatge... Com li anirà amb el contacte amb els altres...? De perles. Jo li aplaudeixo la seva forma de ser, que sigui ella que el seu nom el dugui ben alt... I el mon se li obrirà com un meló esdernat, Et saludo Alicia i que tinguis la sort dels que tenen sort. Bon dia a tots i bona arribada als Personatges Itinerants. Anton.
ResponEliminaBon dia! jo és la primera vegada que participo...i quan em toqui a mi presentar un personatge puc ja començar relacionant-lo amb els anteriors o m`he d'esperar que apareguin tots?
ResponEliminaAquesta Alícia pot donar moltes històries...
Xexu, doncs a veure com me la tracten, que m'ha sortit una mica fràgil... :)
ResponEliminaAnton, ja hem donat el tret de sortida, esperem, el mteu personatge que serà el segon d'arribar... :)
Elvira, Sí, sí que pots, a la primera ronda és optatiu, però ja va bé que comencem, com més aviat millor...
Sí, sembla feliç però ja veiem que en realitat sí que li preocupa tenir amics...
ResponEliminaSí, pobra, quan està sola, ja veus... plora tot el viatge. Li haurem de buscar amigues i amics...
ResponEliminaÉs molt tímida... estima la família i amb ells es sent segura i protegida, s'hi troba a gust de veritat... però també s'adona de que li falta alguna cosa...
ResponEliminaui, ui...
ResponEliminaL'haurem d'animar a aquesta noieta!
ResponEliminaAquest cop us seguiré des de l'inici!.
ResponEliminaEsperem que la fragilitat de l'Alícia vingui acompanyada de fortalesa interior.
Assumpta, si se n'adona ja és molt, oi?
ResponEliminaArare, a veure si l'ajudem...
Segur que sí, veí, entre tots!
-assumpta- m'alegro de veure't per aquí també!
Tu ho has dit, Carme... molt fràgil. Ui, que el Veí la vol animar, pobreta, quina por!! :-)
ResponElimina