Es desfeia, l'amic, en una mar de llàgrimes,
per l'amat ingrat, que distant se'l mirava,
mentre el foll al seu costat,
de riure-se'n no se n'estava.
-Em dol el poc amor- deia l'amic amb plor silent-
més no em dolen les rialles,
car tots coneixem prou a qui per manca de seny
no troba mai cap amada.
