Entrà
en l’habitacle desprès d’anys.
La
rèmora soferta en sa vida l’obligà
a
seguir altres camins.
I
ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada
es
recomponia tot en la verge harmonia present.
Enyorada
d’antuvi li era regalada com cortina
que
el vent mou i permet la visió a intervals
dels
que insistent juga per amagar i descobrir.
Beneit
l’instant en que obrí l’habitacle...
Quin
goig retrobar el so aurífic, ple de records.
Tancaria
la porta i seuria en el sofà
i
escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...
intentaria
conversa... Joia obrint escriny...
Caminaria
per els diàlegs de temps enllà
i
remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.
Quantes
paraules vindrien al altar dels records.
DE
REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.
