Fes-te present, amat,
que l'amiga ja beu dels teus mots,
i es deleix dels teus rínxols a les mans,
i et vol l'abraçada més llarga
i sentir el frec de la galta amb la galta,
mentre cerqueu, lentament, el bes.
El bes que només s'acaba
si pot tornar a començar.
