Dreçats captaires,
sense plors ni
temença
venim a prínceps.
Envalentits pel
sentiment,
deixem la prosa.
Tocats per la passió,
ens fem poetes.
Analfabets com érem
en l'amor,
pensem, sobtadament,
que ens hem fet
mestres.
I ens entreguem de
ple
a una emoció que ens
pren,
sense mesura.
I ens fa captius d'un
bes.
Deixem de ser
prudents,
i trobem l'horitzó
mirant uns ulls.
Agafats d'una mà ens
sentim valents.
Ja no vivim d’almoines.
No mendiquem
afecte pels racons.
I esclaten
dins el pit mil emocions,
escrites amb les lletres dels seus
noms.