Cap al final de la festa

Sota el tendal nocturn
ara mateix no recordes
oh vell pierrot d'hora amarga
com és que va néixer
ja cap al final de la festa
aquest teu posat inefable
on tot es concentra i disgrega
o veloçment s'atura
espurnejant d'albada. 

Hores

Carme Rosanas

El pèndol és àgil,
malgrat tot,
com l'arrel del càntir
tal vegada. 

Únic, insolent,
un vol de cireres
sense descans hi plora
i l'etern vaivé proclama. 

Són hores,
hores i hores per dins sucoses,
hores gormandes
de l'imponent
i absent esclat,
i gotims d'essència
com turment de dits
que el vent periple escampa.

Paraula sola

Anna Soldevila 

Va al galop,
entre silencis acotxada,
la paraula màgica
que el pont de nit
gojós travessa. 

Ciutat enllà,
entre boiroses flames,
de tu a tu,
com carícia albada,
una paraula sola
victoriosa es dreça. 

Amb tots els teus mots

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.

Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,

i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca

Bressol i drecera

T'albirem el cor, 

estelada drecera. 

I et cerquem, bressol.

[seguint Laura T. Marcel]

De neu

 

 

Cavalls a deslloc.

I dolcíssima ofrena. 

Ans de neu el convit.

[seguint Joana Navarro, amb un bri d'humor]

Incident de paper.

I ritme lleu de Nadal.

Com un deix de bellesa.

[seguint Helena Bonals]

Com un crim

 

Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim

i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma  
del bell cim per Tu sagnant. 

[seguint-vos a tots vosaltres: gràcies]

Fràgil

Amb sentors de brega
i dolor de vida,
el retruc del dia
va hissant-se,
fressós,
com la vela enamorada del vent.





[inspirat en Zel]

Als poetes

Nosaltres, als poetes,
els ho devem tot
en la vida:

l'amor, el conhort,
la franca llum de les paraules.

I que tot sigui, entre nosaltres,
obra de claror, intimitat i volum,


meditació suau amb mobles senzills.  

[seguint-vos a tots, a tall de comiat]

Del llot i el foc

D'una  foto de la Zel

Arbre vençut,
admira el foc i la brasa,
i aquesta guspira tan dolça de llibertat.

O el llot immens, maldestre,
on sempre més rauràs.

[acompanyant-vos a tots]

Mans

Batec de mans,
mans d'impuls.


Ben trenades en l'intent.

[seguint Onatge i Fons d'Armari]

Papallona blava

Esbatec d'ales
en la papallona
que el món empaita.  



[seguint la Carme Rosanes]

Flairós i hermètic alhora

I feu-ne via, si us plau,

per les tresques embaumades  

vers el catau de rella

i de tiges nocturn.      

[seguint la Carme]

Blava fulgència

O blava fulgència
la del follet que en la nit no dorm.  

Però duja i duja
aquell estrip
en la font del temps.

[seguint el fanal blau i a mi mateix, perdoneu]

Sense basarda

Ho sé del cert:
de les febleses del crit ferit
ja mai no n'hauré cap resposta.

Però mal que sigui a deshora,
el fanal blau sense basarda
amb la seva veu ja em conhorta.

[seguint el fanal blau]

El bar de la ceba

I és per tu
que ploren, ceba meva,
aquests ulls tan purs
de la mirada seva.

I és en aquest bar
també
que la meva amor
-ara me n'adono!-
ja no és amor
sinó una ceba.

[seguint la Montse, i inspirat, alhora, per una cançó de gran èxit]

Sense alè

Dins el silenci del camí
treu fum sense alè
el meu pronom ferit d'amor. 

[seguint sobretot la Montse, i a tots vosaltres un poquet]

El substantiu reviscolat

 

 

Dit i fet.
M'he triat la millor roba,
la paraula justa i sincera, ja ho veureu,
per eixir al carrer de la sintaxi
i enfilar, tot xiroi,
la gran travessera dels complements.


I el faig,
aquest gran passeig,
per anar a festejar amb un verb molt transitiu,
amic nostre de tota la vida,
que viu ben folgadament
en un confortable sintagma verbal,  
ple de somnis i aventures,
amb dos nebodets adverbis
(molt escotorits), 
que es dreça, victoriós,
a la plaça del capdavall del temps.


I aquesta faula, tan tendre,
qui no la voldria,
al país dels mots?

[seguint deomises, amb poca traça i molt bona voluntat]