La Tina feia dies que tenia la mosca darrere l’orella. El Robert estava molt
nerviós des de feia unes setmanes i ella remenant l’armari de la roba hi va trobar
un sobre amb diners, amb molts diners. En preguntar-li què era allò li havia
explicat una història poc clara que no l’havia convençut gaire i havia decidit
observar-lo de més a prop.
Aquella tarda havia anat a veure l’actuació. En el descans, mentre ell es
retirava al camerino, va sortir a prendre un refresc a la terrassa. Es va
sorprendre quan va veure que el Robert seia en una taula allà. Què estrany!
Però al acostar-se a ell va veure que tenia una cigarreta a la boca i li va
estranyar encara més. El Robert no fumava! Ja a dos metres de la taula es va
adonar que aquell no era el Robert, s’hi assemblava molt però no era ell. Però
aquella exhibició no era gratuïta. Aquell “imitador” era allà perquè tothom el
veiés. I si aquell clown era allà, on era l’altre? La coartada havia estat ben
ordida però ella era un bon “sabueso” i arribaria al final de tota aquella història.
(A pels 100!!!)
