
Terra humida, somnis foscos esborrats,
valdre o valdre era la qüestió, qüestió d'honor, sacrifici i serenitat.
Quan les pors queden dins el pou inundat de dubtes arrossegats,
s'esgatimen les gotes de la pluja, ronden les boires i els trons deixen anar l'últim so.
Somriure compartit, gespa brillant a trenc d'alba, la por ha marxat...