ALTRE COP HI TORNA

Per Nadal un any més,

aquell pessic d’amistat

ens despertarà la bonahomia
Que se’ns oblida!

Pessiga’m  al gener, al febrer...

tots els dies.

EL VESC DE NADAL

I el blanc nacrat del vesc
ens dirà que és Nadal,
malgrat que la sort, 
com la neu es fondrà

ARA VE?

M' esquitxen les espurnes del fred,. 
serà Nadal en algun cor?

DIADA ESTELLÉS

M'he pres la llibertat d'homenatjar Estellés des d'aquest blog on sovint s'arrebossa poesia. Algú ho havia de fer.... Crec que teniem de deixar el nostre testimoniatge de l'event

POST-MORTEM 

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,  

estic morint-me de tristesa, plore,  

pense en tu i et voldria al meu costat:  

ara sí que seríem ben feliços. 

Tot t'ho perdone, vida meua, tot,  

t'ho perdone, ho oblide, res de res,  

ara seria el teu amant sol.lícit,  

tractaria d'entendre't, de comprendre't. 

Que em note sol, que toque soledat,  

que no puc més, recorde i et recorde,  

recorde tot allò que no hem viscut. 

Que estic morint-me, que vull viure, que  

vull que tornes i prendre't una mà,  

agafar-me a la vida, que m'acabe.  

MIRADES

Aquest joc de les mirades,
et miro i em gires la cara
Compto el temps que trigues
en tornar a mirar-me...

NOCTURN PER MATALÀS I COIXI

Aquesta nit t’he somiat
ballaves per mi
mirant-me als ulls,
despentinada.
Aquesta nit, la teva musica
m’acompanyava
màgica com ho es sempre
quan tu danses

(seguint l'Isabel)

DELS AMORS AMAGATS, PERDUTS A LA VELLA TARRACO

Les nits de la vella Tarraco
com les trobo a faltar
passeig per la Rambla
les festes del barri
de la Capona el seu toc al campanar
i aquella part alta
de corredisses d’infant
carrerons foscos de complicitat
dels primers petons d’adolescència
dels que no he fet mai de gran
Si les teves mil•lenàries pedres parlessin
de quans cors robats

(seguint a zel)

M´HE DESCALÇAT

M’he descalçat per trepitjar aquesta eixuta terra
aspre i mig morta des de fa masses anys
On son els homes? I les dones, i els infants?
Aquest desert buit de llibertat em posa malalt
Això ja dura masses anys....

(seguint a Zel)

TEDI

Cap al tard, quan la nit vela el sol

i l’avorriment em domina

absent de tu el tedi arriba

Miro al carrer darrere els vidres

I al fons una silueta femenina

que amb passos curts camina.

S’allunya de mi

seguint a Elfreelang

VOL

Volarem lluny del temps

si no ens manquen somnis

i amb els vents de cara

ni pensar amb tornades

ulls closos i les mans agafades.

seguint a La Senyoreta Reykjavík

PRIMER PENSAMENT DE JULIOL de Mon

Com un llamp has passat per ma vida

D’aquells que escletxa deixen al cel

Al meu cor el teu l’obria

Tocat, ferit resto en zel

Ai! Innocent de mi

Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ?

Per que em tremola la veu i la mirada.?

Aquesta fastigosa timidesa

em deixarà orfe d’amor



ESTÉN VERSOS...

Un somriure a la finestra

estén paraules al carrer

bugada de versos,

d’anònims poemes.

Un dia es un dia i cap mai es el primer

la dama em mira

i entre la gent

escampa la rialla, acollidor present



ENS VEIEM DEMÀ...!

(Seguint tothom, també)

Sense dir adéu un comiat.

Per si de cas,

per penyora prenc les paraules,

l’amistat.

I que rodi la roda ben aviat.

PREC

Oh viatger cansat

que entre tenebres vius,

deixa que la lluna t’acaroni

amb els seus suaus dits.

Que et curi les nafres del llarg camí,

que consoli el dolor que portes dins

i que els seus raigs t’omplin

com m’omplen a mi.

Pren-la per penyora de bon matí.

Set per vuitanta

Set cops o potser mes

Com set dies una setmana

Set poemes ja t’hem fet

I els que et faran encara

Que per molts anys, Anton

Que son pocs vuitanta

que arribin mes versos

mes jocs amb paraules

(seguint,  Carme, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau i Zel, en el merescut homenatge a l'Anton )

SIS CARRERS

Al barri, carrers estrets

comes, timbes, costes

escales, xiquetes i xiquets

olors de mil cuines…

Poms, plors, picaportes

pujades, baixades, rialles

per sant Jordi, senyeres

dia a dia secrets

Matí de diumenge

transeünts forasters...

Cortines, balcons i finestres

i el sol que badalla, com sempre

 

(A Mont-roig del Camp hi ha el "Barri dels sis carrers")

CINC DITS TANT SOLS EM CALEN

Amb els cinc dits d’una mà

recorreria el teu paisatge

de valls i muntanyes,

i en el fons del tàlveg

deixar-hi empremta...

La pell eriçada.

QUART SEGONA

Perdo un mot a cada replà

al principal se’m cola sota l’estora

al primer rellisca per la barana

al segon s’escola per sota una porta

al tercer ensopego amb un somriure

i allí m’esperes, al quart segona

Amb els mots que em queden, enfilo l’agulla

patchwork de paraules, parlo de llunes

quart creixent no, quart segona.

Camí del terrat on hi viu el pecat

TERCER EN RE MENOR

Bufa el vent  i  és dijous

al mal temps bona cara

i…un,dos, tres i...un, dos, tres

a ritme d’un vals ens creuem les mirades.

Sant Blai, mira al cel

pel teu mal de gola

i un,dos, tres i...un, dos, tres

a ritme d’un vals em trepitges els peus.

DOS DEL DOS

Aparellats no m’agraden

que m’agraden senars

perquè s’hi capfiquen?

no hi ha res d’estrany.

Se’m s’ennueguen paraules

si no les escric

que tindrà el dos de febrer?

basarda de ser el segon dia d’un mes.

Ai que el tercer ens arriba

en un tres i no res

ofertes ofrenes i clames al cel?

es despengen els dies d'aquest fred hivern