 |
semblen sonar somorts
el salmodiar del resos
d'aquest rés que s'estén per la vinya
al most vessat a la gola fosca.
et voldria, càntir, ben clar i net
com si de mi en depengués el vi
reservo celler amb el llum obert,
i escolto les passes del cor al claustre...
a capite ad calcem
tota jo borbollejo. Faig cas del cos
que en àpats obscurs discorre
la pell i els àcars en tovalles deixa
....
in vino veritas
