Jo camino
per la sorra
i la meva ombra
m’avança
per davant
meu corre sempre
ella m’obra
l’esperança.
Posant un
peu rere l’altre
en aquest
mar d’enyorança
vaig avançant
per la vida
cercant
sempre la temprança.
Trèmol, l’actor en la seva por,
avui dubtós de triar màscara:
Serà personatge fosc
o
un blanc guió per omplir?
La veu li delatarà?
o estrafent-la,
la impostarà en falset
per fugir del segur recer del Jo?