Els meus delits de pàtria -ja ho deien els poetes-
vénen d’un somni antic, molt vell,
camins solcats de sang i runes,
vençuts i desnonats, perdent totes les lluites
Ens hem fet grans llepant-nos les ferides
talment com gossos, sols i desficiosos
cridant contra ignorants, erms de sentiments
sabent que ens volen orfes de terra i captius
avars ignorants, ens miren despectius
curulls d’odi, ens trepitgen, rancuniosos
No saben, insensats, que tenim a la mà
un pom de flors precioses fetes d’esperança i plors
i el darrer alè a punt per, si cal,
tornar a adobar la terra amb sang, morir matant
i véncer tots els dracs del món.
(seguint Deo)