Petites i efímeres alhora,
s'arrapen a la vida.
Mentre, s'entortolliguen, entre colors,
amb minúsculs tirabuixons.
Germanor tardoral.
A l'escorça,
malgrat les ombres,
espill de llum amiga.
La vida, s'hi arrapa.
(seguint la Carme, i la resta de companyonia tardoral)
I ens arrapem a la vida mentre hi hagi un bri de poesia.
ResponEliminaPreciosa tardor entortolligada!
Joana!
ResponElimina:)
Quin parell de troneres!
Una abraçada!
Una tronera més...
ResponEliminaGràcies, fanalet, per seguir!
Una de pitjor ;)
ResponEliminaMalgrat les ombres sempre trobem la llum que ens fa costat. La tardor ja ha arribat de ple i el teu poema en té l'aroma.
ResponEliminaAquesta heura enfilant-se ens dóna esperança.
ResponElimina