hàbits

Existim només per hàbit, acostumats

a fer de cada dia un ritual de vida

sense pensar en allò que fa de cascascun

algú sublim, una peça única.

Vivim cada present d’enllà dels nostres ulls

amb un gest tràgic, cansats d’éssers roïns

que gairebé, si no estem amatents,

acabaran trencant-nos a bocins

(Zel, seguint Deo)

In(ter)dependència (de deomises)

[seguint la Isabel]

Viaranys del temps, i és independent

Cada període de la nostra existència,

Però no tant per aïllar-nos els membres

De tot allò que hem viscut i recordem.

No caldrà més capacitat que la vital

Per emmagatzemar sensacions, vivència,

Els brins d'hàlit que inhalem per existir.

d.

Pels ponts del temps

Saltem de l'octubre a l'abril passant pel maig
corrent pels viaranys subtils de les esperances
i els records. Saltem, saltem pels ponts del temps...

ABRILS

Abril, tot es remou,

la pluja adoba els camps erms

i esclata la revolta

obrint nous camins de somnis.

Abril, tot és possible,

floreixen noves flors

i s'estrena la passió

gaudint del plaer desitjat.

Abrils, de dracs, roses

i cants de primaveres lliures.