Arribo tard, però em sabia greu haver oblidat les Itineràncies per aquest homenatge a Foix.
Un sonet de De sol i de dol... un que no he llegit avui, als homenatges .
Saber narrar en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i sense esforç
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i gens fantasiós.
- Oh dolç fallir!- coronar de lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors
Reprendre el tot, vital i rigorós.
Saber sofrir sense llanguir, i amar
sense esperar, i essent ardit, del segle
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà.
Viure l'instant i obrir els ulls al demà
Del clar i l'obscur seguir normes i regla
I en mig d'orats i savis raonar.
Homenatge dedicat a tots els orats i savis, que volen viure l'instant i no tancar els ulls al demà.