MÀGIA... AIXÓ ÉS MÀGIA!

Ulls brillants

llegint els mots

dels altres.

Dits lleugers

escrivint paraules

des de teclats distants.

Sentiments que es barregen

tendreses que es gronxen

i versos que es trenen

amb la màgia d’un instant.

Uns acaronen als altres

mentre jo sento dins meu

un cor que batega amb més força,

i una ànima que somriu.

Aquesta barreja

màgica i tendre,

és el que ha estat

la Roda Poètica

dels Personatges Itinerants.

Sense la màgia.... Joana

Foto: Joana

Sense la màgia

dels teus dits

ni la màgia

de les teves paraules

no m'hauria gronxat

de nit,

rere el vitrall dels teus ulls.

A la falda d'un balancí

m'he esmunyit dolçament

entre coixins d'emocions,

espurnes de llum,

fal.leres i anhels,

a recés de la teva ombra,

a aixopluc del teu batec...

Sense la màgia de les paraules

no hauria fet cap vers

ni teixit la Roda Poètica als

Personatges Itinerants!

MA -- GIC. de l'Anton. Acomiadament de la Roda.

Tren Groc

Els meus improvisats trenets. Feu d'estacio uns instant per baixar els personatges i el bagatge.

Una abraçada a tots, els que han col·laborat, ens han posat comentaris i als que ens han llegit. El meu agraiment personal per tot el que he sentit durant aquest mes. Gràcies de cor a tots.Anton

30 – 6 – 09
Allarguem la MA
en el moment màgic
i ajuntem els dits
i en aquest pessic
trobarem el GIC
M A --- G I C

Quanta MÂGIA heu tingut
Paraules de bell contingut
fent camí amb els PERSONATGES
ITINERANTS que han sigut
fidels quants han volgut o pogut...
donants lliçons i mestratges.

NOVESFLORS donà PER –FUM
No senyor, bona olor i bon PERFUM
Que és el que una flor ens dóna.
Sent nova flor persona

La JOANA no és pas l’ANA
Per molt que digui JO – ANA.

L’ ANNA s’escriu sense eRre
Per que no és un verb
No en porta pas darrere.
Tot ho voleu saber... !! ?
Però sí que és cap i cua
Va seguint la seva rua
Caminant
Amb A i eNe, i la eNe i A

La ZEL no n’és pas zelosa
Zelosa, sí, del que fa
És constel·lació preciosa
En el CEL del seu treball
I aquí ha dat la requesta
Amb tota la seva orquestra
Déu ni do que ens ha dictat.

FANAL BLAU diu que és blau?
Per que porta Amor i Pau?
Per que si pinta, FA ANAr’L BLAU?


Transparència té la CÈLIA?
Que no, que no, que no CE( se) LIA
Amb la CÈLIA ... ta...ta .. xan!
C E L --- h I - h A

ASSUMPTA, no és fembrileta
Ha fet la seva feineta
Amb cura i ben distreta,
Ella diu que és discreta
Jo dic que és ASS
Que ASS UMPTA ( untar)
I que ja dins seu barrunta
De fer-se ASS de poeta.

I la CARME,
És la noia admirable
Que t’ajuda fins al fi
Puja al CAR que engego ara
M A R (que) C E jugada
Sens perill.
I és la C R E MA
En el pastís

A totes us dono gràcies

I a directora i demés

us envio un amorós bes.

I que els nois em perdonin

que a la llista no els he posat

o deixo i que es consolin

no m'hi sento ben armat,

però a tots l'alabança

junts hem estat en la balança

tots de cor hem ajudat.

Una forta abraçada

en dia de comiat

La màgia és realitat, per Assumpta

Més enllà del gest,
més enllà d’allò tangible,
hi ha un món màgic on tot es possible
i on tot és, també, veritat.

Jugant amb les paraules
es poden enviar abraçades,
es poden transmetre somriures,
es pot compartir força i esperança
i és igualment sincer
i és també de cor.

Es pot donar la mà
a l’amic en la distància...
perquè, amb les paraules,
la màgia és realitat.

Màgic... per barbollaire

Paraules de transparència
irisada.
Falsa fragilitat efímera
que enforteix i allibera
els dins.

La màgia del ser:
com els somriures.

Com les esperances.

Com les abraçades
fetes més enllà del gest.

Dolç brunzir que ens acotxa.

La remor del bes
en el mot dibuixat.

Màgic el vostre moment

Màgic el moment fugaç d’inèrcies pautades i lletres ensucrades,
Màgic el moment de la foguera dels ulls de nines petites.
Màgic el moment de la poesia redactada per un bàtec.
Aurores, flors i llacs, sentiments sentits, tremolors i senzillesa em porten vora del vostre màgic moment.

Mâgic el moment de Carme

Màgic el moment

de trobar uns mots

per fer-los teus.

Màgic el moment

on els veus créixer

i fer-se vers.

Màgics els moments de lectura

lenta i privilegiada.

Màgic el moment de ser com un,

com les ànimes bessones.

Màgic el moment dels

poemes impacients.

Màgic el moment

de compartir tantes tendreses.

Màgic el moment

de fer-nos transparents

en quatre versos.

Màgic el moment

de tenir-vos a prop.

Màgic el moment... de Fanal Blau

Que res no és fosc,
ni res prou clar.
Però hi ha fils de teranyines
que ens permeten
l'equilibri en la llum
i ens donen els somriures
de la màgia.

Màgic el moment,
bonic trajecte.