Que res no és fosc,
ni res prou clar.
Però hi ha fils de teranyines
que ens permeten
l'equilibri en la llum
i ens donen els somriures
de la màgia.
Màgic el moment,
bonic trajecte.
ni res prou clar.
Però hi ha fils de teranyines
que ens permeten
l'equilibri en la llum
i ens donen els somriures
de la màgia.
Màgic el moment,
bonic trajecte.
Ha estat un plaer compartir l'espai poètic amb tots vosaltres...
ResponEliminauns personantges itinerants, passejant per aquest bocinet de trajecte...
una abraçada per a tots! i gràcies!
Aquest poema sembla dedicat al Personatges, oi? màgic moment, bonic trajecte :-))
ResponEliminaPer a mi sí que ha estat quelcom especial. Mai a la vida havia provat a escriure poesia i m'heu deixat intentar-ho entre vosaltres!! Gràcies!! :-))
sí assumpta...pels personatges!
ResponEliminauna abraçada! jo també te'n dono les gràcies!
Màgic el moment
ResponEliminade trobar uns mots
per fer-los teus.
Màgic el moment
on els veus créixer
i fer-se vers.
Màgics els moments de lectura
lenta i privilegiada.
Màgic el moment de ser com un,
com ànimes bessones.
Màgic el moment dels
poemes impacients.
Màgic el moment
de compartir tendreses.
Màgic el moment
de fer-nos transparents
en quatre versos.
carme...
ResponEliminaja trigues en pujar la teva poesia!
un petó!
Sense parules
ResponEliminaNo he pogut renunciar a agafar aquest moment tan bell!
ResponEliminaAquesta llum del Fanal
ResponEliminam'ha guiat per l'endorrial.
..... Gràcies per tot Fanal Blau- Anton.
Bonic trajecte, és ben cert. Preciós.
ResponElimina