dilluns, 8 de març de 2010

SOMNIS A LA CARTA......Striper narracions 2010-2

En Maurici té uns quaranta i pico, viu a una ciutat mitjana del nostre país , i la veritat ha conegut millors èpoques.  Després de dos fracassos sentimentals, pensa que l'amor ja no es tant sòlid com abans, i per tant ara no és una de les seves prioritats , que gat escaldat fuig de l'aigua calenta. Malgrat tenia feina fixa, el seu sou és de poc més de mil tres-cents als quals cal descomptar la pensió que passa a la seva filla, pel això realment la seva economia no esta per llençar gaire coets , viu sol a una mena de ” cuchitril “ amb molt poc espai però molt ben aprofitat i pel que paga 300 euros mensuals, més la llum, gas.....Peró al menys gaudeix d'intimitat i ha millorat la seva vida. Abans vivia en un pis compartit , amb un marroquí alcoholitzat , un Senegalès dedicat al top manta i una prostituta brasilera, que no li feia gens de “tilin” que l'empaitava constantment, uff encara recorda el dia que es va ficar nua a la dutxa , mentre es dutxava, ara s'ha d'ajustar el cinturó i buscar allò que no li costi cèntims:  Internet, premsa i demés lectures a la biblioteca, i a més quant estava a la biblioteca estalviava calefacció, passejar també li ocupava força estona així a part de fer salut s'evitava les cabòries sobre lo trist i ensopit de la seva vida.  En una d'aquestes passejades va veure que havien obert un nou basar xinès, hi va entrar,  d'alguna manera era com entrar en un món ple de meravelles , això sí,  de cartó pedra. Mentre observava les figures religioses, potser la crisis les ha posat de moda , però no deu ser una ofensa al altissim , pregar davant de unes figures tan “cutres" ?  Va observar com un dependent oferia un producte mig d'amagades a un client: un pot amb una mena de pastilles. No ho va pensar i va demanar al dependent de què es tractava , “señol son pastillas para soñal, muy buenas, tu tomal una pastilla estas escribes el sueño que quieles tenel en un papel i soñala usted con ello” sorprenenent va canvia l'idioma i va dir “ només son 50 euros i van 100 pastilles” en Maurici no ho va pensar i va decidir que aquella nit les faria servir , poder ser ell o decidir ser algú altre, tenir poder, o un somni eròtic, o ser milionari, i ser el nadal fent el vídeo amb la Shakira.. Finalment ho va tenir clar ja sabia el somni que desitjava aquella 
nit.....

La Txell, un diamant en brut

9 comentaris:

  1. Un començament molt prometedor...ai ai ai aquestes pastilles per somiar...a veure quin efecte faran

    ResponElimina
  2. Els somnis obren moltes portes. A veure com ho aprofiten els companys. Quines bèsties que queden encara fins que em toqui a mi, ja temo.

    ResponElimina
  3. Bon començament, Striper! Poder triar els somnis, a qui no li agradaria?

    ResponElimina
  4. Potser de primer cop ho veuríem fàcil tria un somni , pro realment si comencem a pensar , que triem , que ens pot aportar realment felicitat, quin es el somni que desitgem per sobre de un altre i que voldrà somiar el pobre Maurici , que aconseguit ser un xic feliç amb poca cosa...

    ResponElimina
  5. Interessant començament, veure com ho lligo amb el meu personatge pensat

    ResponElimina
  6. Ja m'agradaría a mí somiar amb tenir el que desitjo en el moment precís.. dona que pensar... potser no sigui tant important tenir una bona compta al banc (que es necessari) però tenir un bon cor, i unes bones amistats i una bona parella siguin mes gratificants oi?? Diguem que no ser tant materialista obre als ulls als somnis mes gratificaants

    ResponElimina
  7. Molt bona estrena, Striper!
    100 pastilles, 100 somnis?

    ResponElimina
  8. M'ha agradat el personatge, Striper, molt real i proper, encara que potser no és gens mediocre, malgrat el que pugui semblar... a veure com s'espavila amb la Txell! :-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons