Més-que-abraçades

Més-que-abraçades,  necessito, 
que els braços  nuats
ens diguin més que les paraules.
Que la  galta a la galta
ens faci perdre la por.
Cada gest un regal
cada pas un camí.
Necessito moltes més-que-abraçades:
que  vulguem mirar lluny 
al mateix  horitzó.


Una fotografia,  regal de la  Pilar
(seguint  la  Zel)

nuats

(imatge de la xarxa)

Més que abraçades, necessito,

-que de petiteses en tinc el cap curull-

entortilligar-me al teu coll, ferm el braç

però tendrament

nuant mà amb mà, sentint la teva galta

mentre el teu batec s’uneix al meu

en un cant  mut i lànguid,

dolçament...

Allò que ja és passat, enrera queda

reomplir el meu haver a la llibreta

dels passos perduts, no en vull record

només dels guanys, que cal encetar

complicitats còsmiques

serà el ball de festa d’un nou nord

sense la fredor de les mans toves

massa buides

(seguint molts fils)

MOMENTS

Entortolligats a l'espera

de celebrar el dia especial,

no veiem les petiteses escampades

com espill de llum natural.

Per les parets del tant li fa

La vida, s'hi arrapa amb força.
Em pregunto si esllavissar tendreses
és posar tendresa als llavis?
Una poderosa heura creix
té cor, cos i també canta:
" per les parets del tant li fa,
plouen somriures , ¿no valen més
les nostres vides que les vides
etèries de les cotitzacions?
tenim riquesa, comptem
les abraçades amb escreix!
superàvit d'afecte!
dèficit de mala llet!"
i per l'espiell veig llum
d'un  fanal d'espills blaus


( intent de seguir-vos Cantireta, Zel, Carme, Deo,  Fanal Blau)

DIU QUE TANT HI FA

De sang i vida

puja el color a segrestar-la

i ella, manyaga, diu que tant hi fa.

L'amara de roig encès

mentre els dies moren

en la certesa de la paret,

i de l'hivern, que la mata,

suaument, com amant sota la manta.

Aquesta heura té cor.

Et deixarà sospirar

fins a la propera abraçada.

Seguint la meva estimada Fanal ;)

La vida, s'hi arrapa.

Petites i efímeres alhora,
s'arrapen a la vida.
Mentre, s'entortolliguen, entre colors,
amb minúsculs tirabuixons.
Germanor tardoral.
A l'escorça,
malgrat les ombres,
espill de llum amiga.
La vida, s'hi arrapa.

(seguint la Carme, i la resta de companyonia tardoral)