Lluminàries (de deomises)

[intentant seguir la zel]


Estels que lluen
En el camí de molles
Cap als teus llavis,
Faula que em meravella
De principi a fi sempre.


d.

si...

si et reculls a la llar del meu pit
si busques l’escalf dels meus dits
si, malgrat saber que aquest desig
va contra el destí,
potser no hi haurà una galàxia de plaers,
però l’amor que puc oferir
va més enllà de l’infinit
i, estès als teus peus
veuràs lluents estels que et diuen el camí

(seguint Deo)

zel

Paràmetres (de deomises)

[intentant seguir l'Elfreelang]


Sol a raig damunt les pells, en la nuesa.
I l'escalf neix als capcirons dels dits,
A la boca àvida de llavis aliens, en mi.

Un bes, una carícia, un món que deixa estesa
Tota una galàxia de plaers per a les nits
En què els paràmetres de la vida siguin el destí
Compartit, albergant-me en la llar dels teus pits...


d.

Sol a raig

Sol a raig ,sol a dolls
rebem amb els ulls closos,
les parpelles tancades
i el cor obert ...
Sol a raig damunt les pells
escalfor de vida, llum del cel,
sol a dolls, rajos de tendresa
un incendi al cor!

( tot seguint Pakiba)

RAIG DE SOL

Intentan seguir Motse...

 Però si un petit raig de sol
pot fer possible reeixir l'esperança
que ens permet retrobar la serenor...... 

PINZELLADES DE COLOR D'ALEGRIA

Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a fer revifar.

Alegria...

(intent de seguir a Deomises)

L’alegria és una flor

que floreix i es panseix

cada dia, i torna a florir.

Dins de nosaltres sempre

és primavera i tardor...

Som el que volem ser,

i vivim segons els pensaments

que bressolem a la sang.

Comparteixo tot el que tinc,

només sóc un home...

En la fragilitat i brevetat

de viure, hi ha l’alegria.

onatge

Panòplia (de deomises)

[Intentant seguir l'Anton]


I retornaré al blanc, a la policromia
Del cor, al sentiment que és penell
Quan el vent de la vida bufa, atzarós.

I arribarà el dia en què les pors
Puguin deixar-se enrere, aquell dia
En què la vida sigui gaudi, plaer, pinzell
Curull de vius colors per pintar l'alegria.


d.

I NO TINDRÉ POR... una prova amb ceres

Una prova amb ceres

..........

Un instant

embellirà colors

al meu viure.

Barrejaré

amb pinzell

la policromia

i em parlaran

cadascun

dels seus miracles

i retornaré al blanc

de la llum

i al negre

que ens escarrassa

les nit d’ull tancat

i esperit obert

a la fantasia del somni...

...i llampurnetes

veuré rodejant-me,

espurnes amigues,

xispetes de coloraines.

I no tindré por.

Seré valent?

Vigília (de deomises)

[Intentant seguir la montse]


Esllanguir-se, desfer-se, potser existir.
Perquè viure també és decadència si el sol
No lluu per a la joia i el pleniluni futur
Ni desferma els somriures al fons dels llavis.

I la pupil·la, que vigila cada moviment indecís
Dels núvols, s'apressa a lligar rere els parpres
Els somnis que escapen amb ells -cotó fluix
De fluïdesa per omplir els mots- per a la vetlla.

I ja no hi ha nits en què manqui la plenitud del dia,
Malgrat l'absència i el silenci, ni la platja calma
De la infantesa que m'ha vist créixer i em recorda.

Desfer-se, esllanguir-se, potser morir lentament.
Perquè l'ànima que s'esfilagarsa no pot suportar
L'ímpetu d'un embat violent, rabiüt amor convuls.


d.

SÍ, VULL SEGUIR....

Cada pas endavant
deixa esllanguida la por,
el dubte es desfà.

Filo la  llum  nocturna,
a troques manyagues
dels bocins de lluna.

S'esllanguirà  la por
i els iris  clars sabran
trobar  el  lloc i el moment
d'una exquisida  alegria.





(seguint  la  cantireta)

SÍ, si vols...

Jo et vaig omplir de llum,
en aquella boira viscosa
sense pors de cap dels dos.
Filo la llum nocturna
i il·lumines l'iris,
verge de pèls udolants,
encís de sí a les fosques.

Seguint Glo.blos.blog.

LLUNA PLENA

seguint a Deomises

No puc apartar

de tu el meu esguard,

Perla de la nit,

moneda de plata,

hipnòtica llum...

           Deliri de llops i

           de verges pàl·lides

Íncube (de deomises)

[intentant seguir la zel]


Creix a l'obaga
El fred humit de l'íncube,
La melangia.

Amb passes gèlides,
Que tot ho vencen sempre,
Cap a mi avança.

Parrac, nuesa,
En el record de l'alba
M'esfilagarso.


d.

talls

s’esperava, enfredorida,
a l’obaga
el fred s’escolava cos endins
i el temps es confonia amb el silenci
mentre encara els miserables
pensen que només, amb sang,
l’amor s’escriu.

(seguint onatge)

zel

Ets...

(intent de seguir a la Pilar)

De la seva rialla

en va quedar empeltada

la seva vida, encara

ara la veig i al sento

en el capvespre...,

o de bon matí ran de mar,

o quan la pluja escriu

el seu poema, got a gota...

El seu record encara

em va al galop a la sang...

Tot és tan breu, tan fugisser.

Ara el silenci em xiula

la seva cançó...

onatge

Miol

Miola la gata,

fent equilibris sobre el radiador.

Li regala un somriure creixent

a la lluna invisible.

Els ulls convertits en dues ratlles,

observen el plàcid vol de l’hivern

darrere els vidres de les finestres tancades.

Miola la gata,

somiejant sobre les tecles d’un piano,

desfullant dubtes.

La incertesa volà

curant-li tristeses, amb el picarol

de la seva rialla.

Dolç viatge

Dolç viatge viatger
viatgera vida d'amor
i de mort en el vent
inici, camí i final dolç.


(tot seguint Pakiba)

VIATGER

L'aigua clara de la font
gelosa del nostre amor
s'ha fet amiga del vent.
No ha pogut ,però robar-me
la dolça i tendra cançò
del meu viatger errant
que m'ha dit que m'estimava
 amb fràgil alè d'amor
i la més dolça mirada.


intent de seguir Elfeelang

Errant a recer

Seré errant viatger
a recer de besades
amatent del vent
glopades d'aire
Erraré silent
per camps erms
per sembrar mots
que et refacin!

( intent de seguir Deomises i Marta)

EL DESIG DE TU... aquarel·la de l'Anton

El desig de tu m'engalta

en el camí traçat d'antuvi.

Sense pressa,

 però sense descans vindré

a teu encontre d'enyor.

El jardí espés de fulles i flors

no em deixa veure tes petjades

Laberint intricat tinc Amagatall

de records i hores passades...

Però no t'allunyis de l'abraçada...

Qui no necessita el contacte

de l'alé viu i estimat ?

Bel·ligerància (de deomises)

[intentant seguir la Marta]


Amb la bel·ligerància pacífica de qui defensa
El territori del silenci entre mots i xiuxiueigs,
Canto a l'horitzó que davant meu es bada.

Tindré els mil·lennis en la gorja i la mirada
S'omplirà de lluita contra les injustícies que veig:
Cal repetir la revolta envers la recompensa
D'haver suportat l'enèsima bufetada.


d.

A recer

(Poema començat intentant seguir Glo.bos.blog i seguint a Deomises)

Sense pressa ni treva

et vindré a buscar on siguis.

Amuntegaré els records

i 'aixugaré les llàgrimes.

Desembolicaré l'últim bes

que vaig guardar a recer de tots els vents,

i sense pressa ni treva

em calçaré de fermesa,

caminaré fins que l'últim raig de sol s'apagui

i tornar per sempre al teu costat.

Balsàmiques carícies (de deomises)

[Intentant seguir la Carme Rosanas]


Balsàmiques i oloroses,
Com un riu clar que s'enduu
Penes i traüts enllà
Quan em parles, les paraules,

I les ombres doloroses
Fugen subtilment amb tu
Present i et voldré demà,
Per descobrir un món de faules.

Balsàmiques, com les fraules
En el punt just de madur,
Les teves suaus carícies.

I seré errant viatger
Fins que trobi les delícies
Del teu bes, al teu recer.


d.

EX-CURSUM

Viatjo endins:
matèria orgànica.
Sospiro i pulmons
canvien de lloc.
El meu cor no es troba,
fora hi gela, dins l'anhela.

Tanta  és la joia
d'aquesta  brisa  fresca
que desclourem  el puny
i trenarem  paraules
balsàmiques  i  oloroses.
Per  seguir  tots  junts
aquest   viatge.




Seguin al deo,  a la Laura  a la Zel  i a  la Fanalet

Letícia (de deomises)

[Intentant seguir la Laura T. Marcel]


Comença el dia
Amb una brisa fresca,
El teu somriure.

Pentina el núvol,
Omple la mar d'onatge;
Tanta és la joia...


d.

Un altre matí (II)

(Seguint Zel)

                                          

Visc desesperada

pendent de novetats,

volent que cada dia

sigui un nou esclat.

Visc en una gàbia

amb reixes d'acer

que oprimeixen,

que ofegeuen,

que no es poden desfer.

Visc esperançada

en que aviat arribarà

amb una brisa fresca

i amb el pas canviat

un gran dia alegre,

un altre matí.

un altre matí

Voleien els dies i el temps s’esmuny
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.

zel

(seguint fanal blau)

El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.

NO ÉS

Jo vull fer-te carn,
no pas ressò de pell,
i bes de foc,
no pas cremor a la dent.
I tot això que ara no,
mai tampoc és.

Seguint novesflors

Un ressò silent

Dies vindran que em volen els pètals de les mans
potser et colliran amb destre virtuosisme
jo colliré el silenci a grapats, a manolls
i et miraré allunyar-te sota el ple de la lluna
una lluna callada, esquàlida, prudent
mentre, tu ja riuràs i riuran altres llunes
i el cel i tot riurà com si mai no fes fred
jo ompliré de paraules coves, cabassos, coves
cap al corrent del riu, coves plens de paraules
fins que la mar sencera esdevinga ressò.
Vindran pètals silents voleiant entre els dies.

...i reviuràs els anys
de cofoies alegries compartides,
i alguna llàgrima que supura
pels vorals de la vida.
Que tinta el plor,
però que no es deixa véncer.

(seguint l'Antón)

i canviaras... aquarel·la de l'anton

I canviaràs el teu color impol·lut
transformant-lo en or viu, llum, riquesa
i et colliran amb destra delicadesa
i et veneraran al puny...
els serviras de bandera

Ram

Et deixo un ram
de flors  seques.
Per  embellir
l'absència  de tu.
Tinc comptades les tiges.
Al capdamunt
de cada  tija,  un petó.

No  hi fa res
viure en l'enyor
per besar-te  de nou




D'una foto de la Isabel

Nòmade (de deomises)

[Intentant seguir la Isabel]


L'esquema del desert
És l'horitzó i la duna,
La set, la solitud, jo.

I em desvetlla el ressò
Del temps, em manté despert
Fins al nou canvi de lluna:
Viure en enyor per besar-te.


d.

La sorra va caient

(seguint Glo.bos i a tots)

La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.

Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.

TEMPS

seguint a l'Elfreelang

marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera:
la sorra va caient,
sense pressa ni treva ...

Migratòria (III)(de deomises)

[Intentant seguir la zel]


Niu de besades,
Petons que arrelen sempre
Al fons dels llavis.
Solament farà falta
Que els sentiments no migrin.

d.

seguici de l'inici a la meva manera

l’alè dels infants de somriure fàcil
m’han fet un pitrall d’escalf
han fos el gebre
tinc un vestit d’irisats colors
que em salven el cor i l’ànima
m’han pintat, també, un estel al front
sóc l’elegida per acollir nius de petons

(seguint Rafel )

perdoneu-me la imatge, zel

INICI MATINAL TREMOLÓS

Seguint la M. Roser

L’estel del dia
ha niat rere la finestra
amb irisat cor de gebre

En efímera llambregada,
abans de fondre’s amb l’alè
d’un baf de cristall.

RECORD  D'UN  SOMRIURE  -Per l'Anton-

Ferm com una roca,
amb el cor arrelat a la terra.
Orfe avui de companyia...
Moixonets et cantaran,

 refilets i melodies...
recorts dolços, i al seu bec,  
algun d'ells, durà un somriure,
que volant a frec de cel...
l'hi ha donat l'estel del dia.

M. Roser Alguè Vendrells  ( seguint totes les sensibil·litats)

Calèndules (de deomises)

[intentant seguir novesflors]


Diré nosaltres.
No cal cap més paraula
Per unir el llavi
I el bes. Sabem que viure
És somriure i ferida.

d.

TANKA PER A L'ANTON

Un gran poema
no el sabria improvisar.
Molts anys complisques.
Nosaltres estem amb tu
i tu estàs amb nosaltres.

Continguda

M'estimo els colors bruts,
el marró-gris fosc,
més que el negre absolut,
que els primaris, molt sovint.
Els turons els prefereixo a voltes
a les muntanyes exhuberants de neu.
Una bassa, millor que
una cascada.
Un dia rúfol,
més que de ple sol.
Cerco el misteri en l'amor,
en la poesia,
en la vida,
mai ser del tot desperta,
ni del tot  inconscient.


[provo de contindre-us una mica a tots]

Dibuixador d'esperances

Envoltant-te,
ens expliques la vida
amb la música que et batega
a compàs de realitats.

I et sabem el somriure,
perquè l'encomanes,
dibuixant la paraula.
Dibuixant-nos, sempre,
una esperança.

[seguint una mica tothom...] 
Per molts anys, Antón!!!
Una abraçada llarga, immensa.

Bategant

Tic tac de carn i sang
rellotge precís d'emocions
batega batecs d'absència
batega batecs presents

De colors vius

De groc i ocre,
vuitanta són els cops
que el cor batega en repòs,
sense la teva presència.
Vine a escalfar el color,
la galta colrada.

Seguint Fanal Blau

Jo et duré el groc

Jo et duré el groc.
Color d'un sol que escalfi,
els teus vuitanta.



Una càlida abraçada, Antón!

TINC

No sé que tinc,
no tinc res i
ho tinc tot.
Tu i jo tenint-nos
a prop,
per sempre.

Tinc una rosa per tu

Una rosa  de  l'Anton  per  l'Anton

En mig  del fred

sota  la neu

encara floreix  la rosa.

La  rosa  del teu  caliu

que sempre ens  acompanya.

Retorno  humilment

els  colors  de l'afecte

que  tendrament has  repartit  arreu.

Camino  senderes obertes

de mots  i somriures

Que  passis  molt  bon dia,  Anton!

Ram de margarides per l'Anton

Avui sóc jo qui vinc a tu
amb un ram de solets còmplices,
com els que tu em regalares
il-luminant els meus dies.
Imitant-te, encatifo versos
pels que et convido a passejar
volant als temples de la imaginació
que inventaran mil i un somriures.
Aquests obriran pas a una sendera
que em permetrà arribar a tu
i felicitar-te, Amic.
Per molts anys!

Ferroviària eminència (II)(de deomises)

[Aprofitant l'avinentesa del 81è aniversari de rebaixes/Anton
Intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells]

Els mariners pleguen veles,
El cant els ha enamorat.
No hi ha enlloc més paraules
Avui que a la mar; el seu embat

Anuncia el dia que endeguem
Amb trenets i mots, amb el vers
Adient i la ploma delitosa
De cantar als esguards desperts.

Els mariners pleguen veles,
I el poeta s'omple de quietud
Per brodar en el paper estrofes
De llum, plenes, contra la solitud:

Avui, musa, estem de celebració,
I no necessitem rebaixes d'inspiració!

d.

CANTS

(seguint Pakiba)

Sola, asseguda a la platja,

miro les ones dansar

i escolto cants de sirenes,

que es capbussen en la mar.

Els mariners pleguen veles,

el cant els ha enamorat.

M. Roser Algué Vendrells

ONADA

Seguim Dionises....


Les ones cansades ja,
reposen damunt la sorra.
Els pescadors, a les barques,
canten cançons marineres,
tiren les xarxes al mar
volen fer una bona pesca. 

Memòria (III)(de deomises)

[Intentant seguir la Marta]


Com còdols en la platja ampla del món, perdura
La memòria, malgrat l'onatge,
En la meva ment, aquest viatge
Llarg i costerut que és la vida, que tot ho escura.

I l'escuma dels dies devora alegries, rutina i plors,
Fins i tot la minestra més dura.
Sabrem servar-la demà, tot i que ens mudi el cos?

d.

dolç oblit

(Intentant seguir a novesflors)

Còdols que l’aigua arraconarà per sempre

com el pensament que m’ estreny el cap

i arribarà el dolç oblit,

que a la llum d’un nou dia

em farà despertar de nou.

Còdols en l'aire

Seda esgarrada
els mots esdevingueren.
La pedra sura?
Trepitjant camins rúfols
he vist còdols en l'aire.

Seda

[seguint Deomises ]

Seda de rulls,
de pells que llisquen senceres
com mapes de setí sense dreceres,
pels camins de vida i de sal viva.
Jo et veia viva
i hi vivia, dins teu,
el cos mor i la memòria perdura.
La pedra que sura.

Nostàlgia (III)(de deomises)

[Intentant seguir l'Anton]


El núvol traça
Blancs camins insondables
Amb fil de seda.
Només tinc l'esperança
Que sàpiguen guiar-te

Cap al retorn de joia,
La fi de la tristesa.


d.

RERE EL TRAÇ...

Seguint l'Efri...

....

Rere el traç de ta última peuada

percebo teu alè, teva mirada,

ta presència difuminada...

On ets? on ets? On ets ?...

Em veus i em contemples

callant el teu secret... ?

Jo imploro canti ta veu clara,

que ajoqui en mi com ocell,

però, ni el ventijol l’apropa

ni la tempesta feliç flueix...

Amagada darrere nuvolada

et tapes...? Escasseja teva llum

i no puc caminar per l’aigua

del riu del desig que em du a tu.

Ha desaparegut silent, callada,

la rialla que em conduïa ...

i...,ara, la tristesa em mira als ulls.

Traçant un traç

Traçant un traç amb petjades amigues
damunt la neu gelada de l'oblit.
Pintem traços profunds amb solcs tendres
i cada solc aboquem llavors de memòria.
Reomplim l'oblit amb imatges i sons
refem del tot l'esvoranc i fem créixer
Altre cop la vida traçada a forca d'esforç
altre cop el record esborrant la tristesa.

Traç i lletra

(seguint a zel i a fanal blau)

L'oblid profund,
la foscor extrema,
el buit constant,
el gust de metall i sal.

Quan el gust, el buit
i la foscor i l'oblit
em signin els sentits,
quan siguin eix al cervell,
vull lliscar i ser veu
a l'hàlit del poema,
vull ser traç i lletra,
vull ser mot de vespre,
color tot definit,
salabror encesa,
llum d'estel a la nit,
alè especiat de poeta.

I al matí, paisatge
amb polsim d'amor i terra.

Es despertà, però,

a punta de dia,

i encara hi trobà

un paisatge.

la cara fosca

“Així amanyagaré el teu cos...”
li deia, i s’acostava, i el pressentia
només que no hi havia als seus ulls
allò que la boca deia
ni a les mans allò que prometia
quan, amagant la mà rera l’esquena
l’únic desig que tenia
no era fer de dos cossos un,
allò que, obsessiu, perseguia
era ensorrar el meu, a l’únic son
etern, a l’oblit profund.

(seguint Carme, en contrast)