Estels que lluen
En el camí de molles
Cap als teus llavis,
Faula que em meravella
De principi a fi sempre.
d.





(Intentant seguir a novesflors)
Còdols que l’aigua arraconarà per sempre
com el pensament que m’ estreny el cap
i arribarà el dolç oblit,
que a la llum d’un nou dia
em farà despertar de nou.