dimarts, 9 de febrer de 2016

E los ocells feniren llur cant

Desperta l'Amat a trenc d'alba
i l'Amic, en sos braços, morí d'amor altra vegada.

Silenci.

És que calen paraules per aimar?

dilluns, 8 de febrer de 2016

SEMPRE QUEDA L'AMIC

De matinada sento la fredor al cor,
despullada al costat de l'amant,
l'amic m'abraça i m'abriga.

divendres, 5 de febrer de 2016

Amor ens dóna vida



 `

En delitós recer el meu amat reposa;
a l'alba hi canten el aucells.
Son cant desperta la gaubança.
-Amor ens dóna vida
les belles aus refilen,
mes jo d’amor moro per ell.

dijous, 4 de febrer de 2016

Llengua universal


Llenguatge de batecs i murmuris incomprensibles
de qui estima només l'amor i no l'amada


L'amada no comprenc el galimaties.....

L'amat aprèn a lletrejar millor i poc a poc   modula
veu i alteritat fins estimar de veres


Aleshores si que arriben els mots i l'amor ple d'amoretes
afecte intens fins l'amada.....els llavis com cors
els ulls mirades ....tendresa infinita llengua universal

dimecres, 3 de febrer de 2016

 


Aquelles tórtores dins el xiprer
fent murmuri de piulades,
surten i entren neguitoses
fent el niu i batent ales.

Quina parella més formosa
mai es deixen un a l’altre
i als seus fills estimaran
com l’amor que es tenen ara.

Tot veient-los i sentint-los
estic més i més enamorada
del meu amat que cada dia
em desperta amb una besada.
.......

dimarts, 2 de febrer de 2016

Desperta l'estimada

Un cant d’ocells desperta l’estimada.
Mentre l’amant contempla el desvetllar
El dia es lleva amb l’il·lusió alada
d’obrir avui els ulls, i també demà.

dilluns, 1 de febrer de 2016

Refilets d'amor




S'aplegà l'Amic al verger on passejava cavil·lacions d'amor, i arribà l'alba, i vingué l'ocell que entonava llurs cants. I digué l'Amic a l'ocell: Canta, que el teu refilet és entenedor llenguatge d'amor car s'enduu el meu pensament vers l'Amat.

Entenem-nos per amor

Cantaven els ocells, l'amor a l'alba. Cantava l'amat, en son llenguatge. Morí l'amiga, a cada jorn, per no entendre els mots ni tampoc els cants.

Despertà l'amiga capvespre enllà, oblidant misteris i incomprensions, traspassant silencis i solituds.

Parlà l'amor, només, l'amor als ulls, als llavis, al cor.

Entenem-nos amb aquest amor.


Alba cruel

Imatge dins The nicest pictures

L'amic morí per l'amat en l'alba, la primavera,
perquè més enllà de la innocència
no podia pas perdurar el seu amor.
I els ocells feniren llur cant,
fins que el cant de l'amic els rellevà.

Cantaven los aucells l'alba...

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.

Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.

Ramon Llull




Quinzena nova, he buscat uns nous versets per seguir amb Ramon Llull



diumenge, 31 de gener de 2016

AL PAS DE LES HORES... aquarel·la


Al pas de les hores
les aus han despertat...
Sa conversa matina,
Tot just clareja
en el terme del treball
L’oreneta vola...

L’amada i amat
allà en l’habitacle,
- vànova, coixí i llençol -
s’hi escudella la llum del finestral
que desperta el mirall vell
que acarona el got ple
amb sa carícia de foc...
Viu la brasa tendra, suau,
que belluga
en les arrugues del setí
rebuscant  consol...

L’oreneta porta vida al bec...
El mirall, trencadís d’ull obert,
Regira la llum del conhort.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN. POÈT.

dilluns, 25 de gener de 2016

mar sense ribatges i bicicletes.



























La reina de la nit.

Has entrat de puntetes
al meu somni .
Has deixat el desordre
d'un record lleuger de bicicletes 
pintades de roig
que s'esmunyia .
M'ha semblat sentir una brisa d’ estiu,
gabians, dunes, miratges,
 i un oceà molt antic
sense ribatges.

dissabte, 23 de gener de 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la


Entrà en l’habitacle desprès d’anys.
La rèmora soferta en sa vida l’obligà
a seguir altres camins.
I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada
es recomponia tot en la verge harmonia present.
Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina
que el vent mou i permet la visió a intervals
dels que insistent juga per amagar i descobrir.
Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...
Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.
Tancaria la porta i seuria en el sofà
i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...
intentaria conversa... Joia obrint escriny...
Caminaria per els diàlegs de temps enllà
i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.
Quantes paraules vindrien al altar dels records.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Google analytics

Llicència Creative Commons