divendres, 25 de desembre de 2020

 La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?


No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14. 

dimarts, 22 de desembre de 2020

 





A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVA VIDA, que avui

em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla...

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22-12-20.

diumenge, 20 de desembre de 2020

L'ENVOLTORI

 




20-12-20

Heu, hem llençat l’envoltori del regal...?

El gos l’ha mossegat paper i lligam.

Ell l’aprofitarà com una joia

el que nosaltres donem com inútil ja.

Podem llençar el vestuari, sols és envoltori

i fa confondre a qui som cecs o ens hi apropem.

Veure l’extern ens subjuga al considerar

el complement que tapa la sorpresa que voldríem tenir.

Quan havem el regal desembolicat

caiem en la sorpresa sublimment alegre

i ens enjoiem i fins el cor bat descontrolat...

Volem nosaltres el contacte, no que el paper

sigui l’ínclit personatge que s’apropiï del goig.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 20-12-20.

dilluns, 25 de maig de 2020

Sempre és present

Seguint en Xavier Pujol



Sempre és present.
El futur és tan borrós 
que no ens vol ni dialogar.
No toquem l'infinit,
ni tampoc, (què més voldríem!)
el demà més proper.

Ens arraulim en aquest present
esquerp, però amb esperança.
I vivim pendents d'una porta que s'obri, 
d'un dia normal, sense virus ni corones, 
que serà quan podrem dir:
Demà farem...
Demà anirem...
Demà serem qui volem ser.

Avui, de moment,  vivim, encara
sense fer allò que caldria, 
sense anar allà on voldríem,
 sense ser qui som, encara.

dissabte, 23 de maig de 2020

Passat és passat


Recordes el passat?
El futur era teu.
Amb l’ajuda d’un dit
tocar l’infinit.

Al pas dels anys
dèries i afanys.

Ara vius el moment
un dia l’explicaràs.
La vida del present:
un cas com un cabàs.

Res no tornarà
a ser com abans.
Sempre és present
passat és passat.

dimecres, 20 de maig de 2020

Invasors


Esquerp i furtius
aprofiteu el silenci per fer-vos vostre, el lloc.

D'on sortiu? Invasors d'aquest espai...

Des de casa, nosaltres arrenglerem versos
i creiem que és això el que ens cal.
Aquí, res més.

dimecres, 15 d’abril de 2020

No tan confinada

Dissenys dins Pinterest

Quan el fons surt a la superfície,
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.

El que tan sols permet la poesia.

dimarts, 14 d’abril de 2020

dilluns, 13 d’abril de 2020

Pluja


Calma l'enyor, la pluja.
Estenc les mans i se'm mullen.

Així toco el cel,
que em ve a trobar 
ben ran de terra.
Cada gota és un missatge
que queda escrit a les meves mans.
I sento ...
el batec confinat dels anhels,







NEDO



 foto de @tieganmierle


NEDO

Tot l'enyor de l'aigua:

puja un braç i vola.


D'esquena, fa un traç:

vol veure el món, com

puja l'aire i crea

la volta celeste,

la veu i els seus timbres,

raó i cos i pluja

que no entristeix MAI. 


©Montserrat Aloy i Roca

dissabte, 11 d’abril de 2020

Solitud


Seguim navegant
pel riu més llarg de la solitud.
Per camps de blat
que el vent deu moure com la mar.
Altes onades, roig a un cel atrinxerat.
d’aquests mals temps
que haurem mig malviscut.

La lluna plena
al cel de l’oblit més absolut
de bat a bat
ens mostra la seva nuesa.
De l’incertesa, amarga com la cervesa
d’aquests mals temps
que  ens deixa a tots mig abatuts.




divendres, 10 d’abril de 2020

Lluna de primavera

LLuna de primavera

Tenim la lluna 
rodona com la mona.
Al bell mig del cel
ensopega amb un estel.
Diuen que aquest any
serà la lluna més gran.
Com que no tinc són
l'embolico amb el llençol.

Lluna, si em fas companyia
seré feliç tot el dia!

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 9 d’abril de 2020

Tenim jardins

Tenim jardins
de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra  assolellada
hi germinen  faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!

Tenim jardins.


Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna.

dimarts, 7 d’abril de 2020

Tenim els llibres



Som com llibres guardats
a la prestatgeria, atapeïts, plens de pols,
com algun d'aquests llibres,
esperant que algú el prengui,
i en comenci a passar pàgines.
Que el punt de llibre
renovi la confiança
que sempre hi haurà un dia més
per a tots, per poder continuar
la lectura on l'havíem deixat.
La paradoxa és que aquests dies
llegim moltíssim, almenys jo,
per omplir amb el fet de llegir
aquest lloc buit de la nostra vida.

(Seguint la Carme)

dijous, 2 d’abril de 2020

Tenim l'enyor



Tenim l'enyor de la distància
infranquejable, en aquest confinament.
La distància dels qui no podem veure
és la companya de cada dia.

També ens tenim al cor i al pensament.
I floreixen mil contactes que crèiem apagats.
Tenim els llibres, tenim els versos, 
tenim els xats i les imatges.
Tenim els mots de consol i les abraçades de paraules.

Tenim l'enyor i el fem florir d'estimació.

Google analytics

Llicència Creative Commons