dimecres, 16 abril de 2014

Primavera.


Despunten crits  de fulles en els  arbres...
sonen els cants en branques despullades,
ullets surten, d’aquets brots temorosos.
No hi ha remei, la primavera esclata.
Olors de flors, colors d’esperança
i reneixen, com simples esbossos.

Pètals oberts i fulles en els arbres
ja les branques no estan despullades,
els ocellets, ja poc temorosos
sense cap por, de l’ou vida esclata,
dintre el niu neix, tot  ple d’esperança
és vida tot, ja no són esbossos.

......

dilluns, 14 abril de 2014

Romeva dels abrils


 Limeunhee




Despunten crits de fulles en els arbres
com el bell sol naixent precursor
que ara esquitlla la mar als matins somrients.
Aquesta mar perenne, encalmada, joliva
obre els ulls seductora a l'esclat
als meus ulls i als teus ulls
i a la serra, al timó i al romer
i és joia i acollença
i és primavera i tacte de les veus
que surten dels geranis, i de les mans
potser també dels peus
i camine
trepitge noves flors i me les bec
-ramells enjogassats de cançonetes
passetge abrils, passetge ametlles tendres
i en el descans, em prenc un glop de vi
com qualsevol romeu.

INICI DE CÀNTIC


Despunten crits de fulles en els arbres,
el cant dels ocells rodant
a l'entorn de la verdor exultant,
invoquen càntics de músics i poetes,
trencant el silenci imperant,
remor d'un temps canviant.


diumenge, 13 abril de 2014

Màgic domini musical

Despunten crits  de fulles  en els  arbres...
i les branques xisclen cançons folles , desfullades.
Els troncs, caixes rítmiques, colpegen aires
vibren les goles de les flors , txa txa txa de colors.
Arreu despunten crits i brames d'orquestres vegetals 
ballen i salten els estams , pistils alegres, corol·les triomfals.
Pètals de piano, canyissars de vent, espines guitarra,
la batuta de la màgia domini fantasiós de primavera.
El cor s'exalta i els batecs alcen la mà exclamant :
despunten crits de fulles en els arbres !
la natura canta i dansa , boja, alegre, musical!
 


Despunten crits de fulles en els arbres,
excel·leixen accents de roselles en els camps,
floreixen llamps de versos en els llibres.
Domini màgic de la primavera,
estació precursora.

dissabte, 12 abril de 2014

Domini màgic de Joan Vinyoli



DOMINI MÀGIC

Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.


En plena primavera,  us proposo de fer-ne  una petita  celebració  i  de  començar  tots amb el seu primer  vers:

Despunten crits  de fulles  en els  arbres...

FEINA DE SEMPRE








Feina d’infant:
De bon matí bastir castells damunt
l’arena, amb un ample fossat,
que  ens  allunyi del  drac
i de nit somiar poemes, desant-los
sota el coixí, amagats.

Feina de jove:
Compartir el teu castell
amb  qui  t’estimes,
fent-lo més sòlid i més gran,
i trobar poesia en cada cosa
i jugar a besar-nos. I estimar.

Feina de sempre:
Mantenir el bastió del castell
ferm, fins la darrera hora,
fins arribar a la albada; allí
on resplendeixen els poemes
més enllà dels estels,
                      més enllà de la nit.

dilluns, 7 abril de 2014

(CA)FEÏNA DE L'EDAT MADURA

En fer-se clar em llevo i surto
cap a la feina, el cor als llençols,
Somiant mentre camino, i penso
que qui menja sopes se les pensa totes
que qui pensa sopes se les menja totes.
Em retorna i retrona en les orelles el gust
tebi i agredolç d'una cançó....
Passo i repasso amb els passos i passes
la feina del dia i de l'endemà i la que faig i desfaig
la cafeïna m'ajudarà a pujar la costa del jorn
i em negarà la son a l'hora del dormir ....
amb l'edat el son és fràgil, l'edat madura
i amb mà potser massa tova ensenyo
al més joves que jo i potser no tant joves
que més que ensenyar aprenc cada dia
la tasca sense fi d'aprendre .

divendres, 4 abril de 2014

Feina de nen


Obro els ulls i veig la mare,
avui hi ha escola,
els deures a mig fer,
el bocata a la cartera.
Quan seré gran!
Estic al pati, ningú juga amb mi,
no sóc hàbil pel futbol,
no tinc amics,
sóc un quatre ulls.
Quan seré gran!
Nen, calla! nen no toquis res!
Quan jo sigui pare…
Quan ningú es posi en mi…
Quan tingui la meva casa…

Quan deixi de ser nen.

Google analytics

Llicència Creative Commons