Silenci : Et llegeixo

Roda roda.

Roda el món.

El món de la paraula

t'espera.

Poema,

narració,

pinzellada.

La sensació i el sentiment

tenen on expressar-se.

Un grup d'amics de lletres

fan cap a una trobada.

Roda roda.

Roda el món

i torna al bloc.

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la

QUE EL QUE ENS ESPERA ENS SIGUI PROPICI A TOTS.

UNA ABRAÇADA QUE OMPLI AQUEST ACABAR I COMENÇAR.

ANTON.- T.E.

..............

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2

El negoci ens enjulla amb celebracions...

Intercanviem el nostre goig pel seu profit.

.........

No deixem caure la crossa de l’Amistat...

Quants nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.

..........

Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat

i empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.

..........

Callem, que es prepara el naixement

D’una època nova, mai vista...

Això se’ns vol inculcar amb desmesura

- els profetes ho saben del cert -.

.......

Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.

Intricant descobreixo el gran secret...

I quan el se, no és secret i tant em fa...

I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...

Avui canviem d’any. Ho sabíem ?

Ho porta el nou calendari...

I tot pot continuar paregudament igual...

Si, menjarem raïm que ennuega,

i beurem cava, pixum de cep...

que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.

I desprès a fer nones per que ara ve any propici

a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.

Per ara és un secret que guarden les hores vinents

que ens ho descobriran a molletes de pa

BON ANY NOU per a tothom vull...

Com que us ho he dit ja no és secret.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

Joana... eterna primavera !!!

                                                     Joana,  en un temps breu,

                                                     T'hem recordat,  t'hem gaudit, t'hem llegit...

                                                     Ens has transmés sentiments que ens colpegen el pit,

                                                     tornant a nosaltres de manera més palesa

                                                     amb l'art etern de la paraula escrita

                                                     al deixar-nos la magnífica collita

                                                     que has conreat lligant mot, rere mot,

                                                     on flairar l'aroma  d'aquest esperit tan teu...

                                                     No és que ara t'oblidem dient-te adéu.

                                                     Segueixes sent molt nostra, molt propera.

                                                     Sempre seràs eterna primavera

                                                     on trobar aquella llum que encengui el cor

                                                     i ens deixi el regust de la dolçor

                                                     dels teus poemes, parlats en nostra llengua...!!!

Harmonioses esferes

 Abans que s’acabi aquest

desembre, et descobreixo

entre les puntes dels dits,

com una utopia que emergeix

d’harmonioses esferes.

El làdanum dels teus versos

s’estén  al lleuger full de paper

rugós en què et recordo,

i sona la música en contemplar-te,

on no hi ha més que silenci.

Mirar enrera

Recordo el que ha passat,

estimo el que s’ha quedat enrera.

El sol ponet-se rera meu

em diu que no hi ha retorn,

que el dia se’n va per no tornar,

però la imatge tant bonica,

recorda el que he viscut,

sempre estarà dins meu,

com un paisatge que veig pel retrovisor,

una imatge preciosa,

de tota la meva vida plena de llum.

Cançó de bressol pel meu amor petit

                                                                                              Elna
El meu amor petit
s'adorm,
li canto cançons suaus
a cau d'orella.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

El meu amor petit
fa nones,
en un bressol que és nou 
cobricel d'estrelles.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

BOIRA... boli ràpit

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.

NON  NON  DE  NADAL

T'ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll,  sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d'espígol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça i quan ja t'adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món. JOANA  RASPALL

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la

Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

el teló de fons del pessebre - poema de nadal

                                        Dolçor de la nit, 

                                        mantell de vellut,

                                        cuirassa i escut

                                       d’un món adormit.

                                       Silenci profund,

                                       claror sideral

                                       tenyint fantasmal

                                       d’argent, tot l’entorn.

                                       Llum d'un sol ixent

                                       quan comença el dia

                                       fent la seva via

                                       allà dalt del cel,

                                       amb sa lluentor,

                                       ens deixa amagada

                                       la immensa estelada

                                       que hi ha a la foscor…

                                       Diamants refulgents,

                                       nocturna corona,

                                       bellesa pregona

                                      del espai immens.

                                      La blau transparència

                                      d’oceans i llacs,

                                      mars i rius manyacs,

                                      muden limpidesa

                                      en negre atzabeja

                                      de densa foscor,

                                      i escuma argentada

                                      brodada en l’onada

                                      de mòbil frescor…

                                      Tot de sobte arriba

                                      aclarint tenebres

                                      l'obra d'uns orfebres

                                      del tot divinals:

                                      és un nou estel

                                      de llum tan intensa

                                      que priva de veure

                                      els que ja hi estan.

                                      Una lluminària

                                      volent fer de guia

                                      i als cors imbuïa

                                      de calma i de pau...

                                      Els arbres, pacients,

                                      retallen siluetes

                                      tant grises i quietes

                                      com gegants silents.

                                      Tan dolça és la nit,

                                      que Déu voler un dia

                                      en una establia,

                                      fer Santa la Nit.

 Mercè.    Nadal 2014 

                                                        Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!