Sota el sol
abassegador capcineja
la masia
endormiscada.
Un silenci
sonor travessa la plana,
trèmol sorollós d’aire sec d’estiu
sobre camps sembrats
de daurada
grana.
Tot sembla
somniar a l’hora solana
sembrant de
sospirs els racons del riu.
Quietud en
el aire. És la migdiada.
S’assossega
el món, s’assossega l’anima
sota el
sol salvatge d’un dia
d’estiu.
