Vaig dir : atura’t...!!!
I l’arbriu interposà
ses armes netes
cobrint totes les escletxes.
Mans i mànegues a la
feina.
Ens hi jugàvem l’innocència
que mai havíem perdut.
Seriem conseqüents
i triomfaríem
La lluna i Orió ens miraven
complaguts
i fins els segles ens daven la raó de ser.
ANTON.- 26-10-14