mirades

mentre va passant el temps,
-i les mirades-
desem al calaix de la memòria
-aquell dels imperdibles-
el gust dolcenc del vi novell
el pessic alegre de la palla
i la mirada d’aquells ulls valents,
vells i joves, invencibles

:

(seguint la Carme)

Pètals

 

 Vessarem color de vi

damunt dels pètals

inexistents, d'una rosa

que  vam inventar.

Trenarem espigues  de blat

damunt  d'un erm

per fer-ne  un camp esponerós.

I desfullarem la rosa

per tastar-ne  la suavitat

de cada pètal.

O podrem  mirar  

el seu color  canviant

mentre va passant  el temps.

QUATRE PÈTALS DE ROSA ROJA.

12 – 7 – 10

Quatre pètals de rosa roja

he estès damunt del blat.

El fons l’alegria boja...,

els pètals : Pau, Amor, Llibertat...,

I el que em falta,

dins del meu cor salta:

Independència per demà.

Rosa i blat

No oblidem, doncs,

el càntic de la terra.

I que ens brolli

una primavera

curulla de nous brots,

de blat, de roses,

amb tot el seu color.

CÀNTIC DE LA TERRA

Hi ha un temps per a les paraules de blat,
taula parada i riure de celler;
també hi ha un temps per als mots encesos,
els braços units i el càntic de la terra.
Que el vi ratlle quatre vegades el groc forment
i la gent balle lliure cara la mar.

Independències necessàries

[seguint fanal blau]

Amb un somriure
D'esperança començo
La nova vida.
Dues independències
Ara em són necessàries:

Avançar sense dèspotes
I sense recordar-te.


d.