dilluns, 12 de juliol del 2010

mirades


mentre va passant el temps,
-i les mirades-
desem al calaix de la memòria
-aquell dels imperdibles-
el gust dolcenc del vi novell
el pessic alegre de la palla
i la mirada d’aquells ulls valents,
vells i joves, invencibles

:

(seguint la Carme)

Pètals

 
 Vessarem color de vi
damunt dels pètals
inexistents, d'una rosa
que  vam inventar.
Trenarem espigues  de blat
damunt  d'un erm
per fer-ne  un camp esponerós.

I desfullarem la rosa
per tastar-ne  la suavitat
de cada pètal.
O podrem  mirar  
el seu color  canviant
mentre va passant  el temps.

QUATRE PÈTALS DE ROSA ROJA.


12 – 7 – 10
Quatre pètals de rosa roja
he estès damunt del blat.
El fons l’alegria boja...,
els pètals : Pau, Amor, Llibertat...,
I el que em falta,
dins del meu cor salta:
Independència per demà.

Rosa i blat

Rosa i espiga [II]

No oblidem, doncs,
el càntic de la terra.

I que ens brolli
una primavera
curulla de nous brots,
de blat, de roses,
amb tot el seu color.

CÀNTIC DE LA TERRA

















Hi ha un temps per a les paraules de blat,
taula parada i riure de celler;
també hi ha un temps per als mots encesos,
els braços units i el càntic de la terra.
Que el vi ratlle quatre vegades el groc forment
i la gent balle lliure cara la mar.

Independències necessàries

[seguint fanal blau]

Amb un somriure
D'esperança començo
La nova vida.
Dues independències
Ara em són necessàries:

Avançar sense dèspotes
I sense recordar-te.



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons