Vessarem color de vi
damunt dels pètals
inexistents, d'una rosa
que vam inventar.
Trenarem espigues de blat
damunt d'un erm
per fer-ne un camp esponerós.
I desfullarem la rosa
per tastar-ne la suavitat
de cada pètal.
O podrem mirar
el seu color canviant
mentre va passant el temps.
sempre em sorprens...et puc prendre el testimoni?
ResponEliminaEl temps sempre fa canviar els colors!
ResponEliminaPreciós!
Vinga, zel, que t'espero amb ganes!
Gràcies, Carme... pel dibuix d'aquí i el de les col.leccions...
ResponEliminaUn petó dolç i agraït
:¬)*
Zel, endavant, ja t'espero amb il·lusió, jo també!
ResponEliminaEl temps ho canvia tot... fins els colors.
Un petó per a tu, poeta. Bona nit. :)