El cos la cus

Segarrejant ;-)

i ben reals...

A tocar dels dits,

un mugró s'eleva.

En tot rostoll,

una bala de palla

assegura l'agulla

i el cos la cus 

dins del cor.

Et pentino

allà on la farina

es fa pa 

i se'n deleix.

EL MEU MIRALL, L'OMBRA... boli ràpit

Era curiós, em perseguia l'ombra,

mirall retallat per l'esclat del sol,

de vegades davant, altres darrere...

Allà al lluny el desig inquietant

viu, incisiu, ara apagant-se, escèptic

em deia el meu vertader si...

El meu mirall m'acompanyava

i em reflectia incòlume i callat...

El meu teatre d'ombres xineses

canviava a cada instant....

i em narrava les meves misèries

i felicitats a pleret com tic tac

de rellotge que no es descantella.

MIRALLS

Imatges de records
ens acompanyen,
com una cançó perduda,
que balla dins del cor.

El mirall que ens acompanya

Ha canviat, de bell nou,
el mirall que ens acompanya.
Abans miracle d'atracció,
ho feia tot a la nostra mida.
Ara, nítidament el veig
amb la claror que retorna.

Hi som tots, ben dibuixats
i ben reals...
o potser no, 
aquesta realitat  ja no és la meva.
Encara hi vull ser, 
però, imperceptiblement, 
ja me n'escapo.