Pretèrit perfet

Enlairo els somnis
en pretèrit perfet.

Van surar les mans
sobre l'ànima de la pell,
per vestir-la de joia.
Volaren els  sospirs
fins a fer-se veu i crit.
S'afonaren els cossos
fins els abismes profunds
de secrets sentiments..

Plaer sens treva

 Tot el teu cos té salabror de mar

com una illa coneguda i ignota.

Ressegueixo amb la polpa del dits

els recòndits camins, tebis racons...

i d'un plegat el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós

entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,

que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.

I amb la llengua calmosament assaborir la sal 

que emblanquina el teu cos,

fins sadollar el meu desig que creix,     

                                       plaer sens treva.