en pretèrit perfet.
Van surar les mans
sobre l'ànima de la pell,
per vestir-la de joia.
Volaren els sospirs
fins a fer-se veu i crit.
S'afonaren els cossos
fins els abismes profunds
de secrets sentiments..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
és colpidor, el pretèrit perfet sovint és ben present
ResponEliminaA vegades massa i tot...
ResponEliminaLlegírem i descobrírem sentiments.
ResponEliminaUn bon canvi de temps verbal, Xavier! :D
EliminaJo a vegades he somiat que sentia.
ResponElimina