Traiem la pols de l’armari
dels vells mots
que no són morts, només dormen...
posem-nos el vestit de mudar,
fem nostre el ritual de l’antigor
resposta al repic de campanes
és diumenge
agafem-nos de bracet?
Airegem les paraules eternes
el passeig de les proclames
l’onejar dels desigs
el vol dels mots lliures...
i que el vent els escampi
mentre els vells s’ho miren
asseguts al banc de sempre
el sol i el cel de testimonis
(zel, seguint Fanal Blau)