mots al vent

Traiem la pols de l’armari

dels vells mots

que no són morts, només dormen...

posem-nos el vestit de mudar,

fem nostre el ritual de l’antigor

resposta al repic de campanes

és diumenge

agafem-nos de bracet?

Airegem les paraules eternes

el passeig de les proclames

l’onejar dels desigs

el vol dels mots lliures...

i que el vent els escampi

mentre els vells s’ho miren

asseguts al banc de sempre

el sol i el cel de testimonis

(zel, seguint Fanal Blau)