deixondeixen els mots amorosits
i en bufen la pols del temps.
Alliberats, eixorden amb crits
i posen noms al món
i el món, llavors, desperta
en l'horitzó dels horitzons
i en la teranyina de camins
busca la incertesa del futur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Enyoro aquell vol,
ResponEliminarecordes?
aquell vol dels mots alats,
dels mots en llibertat
que ens regalàvem sempre.
Ara són presoners
entre reixes de dubtes
i cadenats
de prudència i mesura.
Enyoro aquella vibració
recordes?
dels mots sintonitzats
que sense saber com
fabricaven camins.
Enyoro la il·lusió,
recordes?
...
Mitjançant els mots descobrim el món, i ja no dic res més perquè el comentari de la Carme em té embadalida.
ResponEliminaDoncs ja en som dues, novesflors.
ResponEliminaEls mots amorosits d'en Joan també provoquen en mi aquest efecte...
Gràcies, Joan, per la teva poesia!
Oh... mots sintonitzats...
ResponEliminaJoan, a mi també m'heu deixat embadalida, entre el teu poema i el de la Carme...
ResponElimina