Oh que cansada estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.
I de tots els que s'hi arrosseguen per fer-la malbé.
Però no són tots, potser ni són molts.
Hi ha una altra terra nostra,
arrelada en els somnis.
Un somni col·lectiu
multiplicat per milions.
I així, creant la realitat,
d'aquest futur,
una engruna cada dia,
podem veure
des d'ara mateix,
la nostra terra neta.
Valenta, en la pau que cerquem
i en la llibertat que volem.
Acollidora i antiga.
Diversa, igualitària i rebel.
Oh! quan vindrà el dia
que construirem, junts,
aquesta nova terra!
