Al pas de les hores
les aus han despertat...
Sa conversa matina,
Tot just clareja
en el terme del treball
L’oreneta vola...
L’amada i amat
allà en l’habitacle,
- vànova, coixí i llençol -
s’hi escudella la llum del finestral
que desperta el mirall vell
que acarona el got ple
amb sa carícia de foc...
Viu la brasa tendra, suau,
que belluga
en les arrugues del setí
rebuscant consol...
L’oreneta porta vida al bec...
El mirall, trencadís d’ull obert,
Regira la llum del conhort.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN.
POÈT.