Al pas de les hores
les aus han despertat...
Sa conversa matina,
Tot just clareja
en el terme del treball
L’oreneta vola...
L’amada i amat
allà en l’habitacle,
- vànova, coixí i llençol -
s’hi escudella la llum del finestral
que desperta el mirall vell
que acarona el got ple
amb sa carícia de foc...
Viu la brasa tendra, suau,
que belluga
en les arrugues del setí
rebuscant consol...
L’oreneta porta vida al bec...
El mirall, trencadís d’ull obert,
Regira la llum del conhort.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN.
POÈT.
El pas de les hores desperta el món i a mi em desperta el cant dels ocells...L'oreneta ja és a punt d'arribar!
ResponEliminaPreciós Antón!
ResponEliminaUna abraçada!
Anton, sembla que t'hagis avançat a les meves intencions de posar aquests versets que parlen dels ocells.
ResponEliminaDespertar amb els ocells és tot un plaer i un privilegi. Els amants encara ho gaudeixen més.