Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.
Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.
Ramon Llull
Quinzena nova, he buscat uns nous versets per seguir amb Ramon Llull
"Quin despertar" començar el febrer amb poesia de Llull.
ResponEliminaI el cant de l'ocellet que has dibuixat tan bé, Carme.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaUna parella de mallerengues carboneres com aquesta, venen a fer niu a la meva olivera.
ResponEliminaComparteixo entrada.
Quina sort! Que boniques que són! Gràcies, Francesc!
EliminaCarme,
ResponEliminahe observat que és "car en lo teu cant" i no "cor".
M'agrada molt el vídeo que has posat.
Gràcies, Helena, ja està corregit!!!
EliminaM'alegro que t'agradi. A mi m'encanta, l'he posat al blog algun cop! L'he escoltat. Un munt de vegades.
Ja n'he fet un poema!
EliminaA mi ja fa dies que em desperta el cant dels ocells, sobretot les mallerengues, les que tenen el bec taronja...
ResponEliminaQuan l'amic és converteix en amat.
ResponElimina