Bocins de calma

Bocins de calma,
trossets de pau,
complicitats.
Sense paraules
ens transmetem somriures
amb la mirada.

Amb rovells al cor

Amb rovells al cor,

la mar a distància,

replego bocins de calma i acants assedegats.

Refem l'aigua i l'escuma

amb glops de besades.

La delícia de l'escuma

( seguint L'escuma de lolita i la delícia deomisenca)

La delícia de l'escuma del mar i la cervesa

em treuen del malson i somio que somio

la veu del teu silenci..... i el silenci, de la teva veu

em porta a un món on tot és possible

un món d'escuma i delícia on  el desamor no hi és....

Un món que neix al voltant d'un nom

un nom que és un món a l'inrevés, un món nou

no pas buit , on no es té set  perquè l'escuma

emplena , sacia ,omple, ordena i satisfà

delícia utòpica, somni somniat ....una delícia!

Delícia

[seguint lolita lagarto]

Veu escumosa del silenci,
La teva veu és bressol
Per al meu món nounat.

Colliré flors i dubtes,
Núvols de pluja grisos,
I escamparé arreu la tempesta.

He pogut estimar-te,
Amb la flonja delícia
De somniar despert.

I ara vetllo el malson.


d.

escuma

......Seguint l'Elvira.....

escuma
de rialles
d'onades
que no volen
em du
el silenci
de la teva veu

Temps de prunes

Bum bum
bum bum
Sístole diàstole!
Com em batega el cor pensant en el temps de les prunes.


"Et menjaré les prunes
totes les prunes de l'hort
les que són com el teu cor
les vermelles i les grogues
les verdes i les dolces
les que guardes a les faldes.

I quan descobreixo el que amagues
se't posen les galtes com prunes
de coca dolça i de colors..."

SÍSTOLE

(Tot seguint la diàstole )

Aquest món pintat de color d'uns llavis
s'ha contret en un mig somriure irònic...
a destemps i a contratemps un batec solitari
s'ha despenjat d'aquest ball harmònic....

Sístole i diàstole....alfa i omega...silenci i mots
segueixo pel camí dels versos sensibles
una estela d'escuma que va deixant  rialles...

No hi ha sístole sense diàstole.

Diàstole

 Del color dels teus llavis.
Així he creat el món que, avui,
He d'abandonar mentre m'esqueixo
-Fill del dolor, gest d'un cor estèril-.

Galàxies i itineraris seculars,
Indrets que han quedat per conèixer,
Paraules que s'han d'oblidar
Per no haver estat pronunciades.

Avui agafo la paleta i els pinzells.
Necessito un arc de Sant Martí sencer
Per esborrar l'empremta dels teus besos
En l'exigu món que m'emporto i em queda.


d.

Constel·lacions

Dibuixar mapes

de galàxies desconegudes

resseguint constel·lacions

epidèrmiques 

amb la brisa

del color dels llavis.

Ara

Recorrerem camins insospitats
intentarem donar sentit a les galàxies
mes l'única certesa que ens empara
és que ara som ací.
Vivim, doncs, l'ara.
Encara no hem aprés
que demà no existeix?

Galàxies

El ventre  confortable  

del cosmos  ens espera,

mentre  ell ens  embolcalla 

i  ens transforma en dos astres

nosaltres  donarem 

sentit a les  galàxies.