Recorrerem camins insospitats
intentarem donar sentit a les galàxies
mes l'única certesa que ens empara
és que ara som ací.
Vivim, doncs, l'ara.
Encara no hem aprés
que demà no existeix?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ho aprenem molt de mica en mica...Noves Flors :)
ResponEliminaGràcies per seguir-me amb un poema filosòfoc i preciós!
Buf!!
ResponEliminasi l'arribo a llegir abans, no penjo el meu!
M'agrada molt!
Les creences son d'eternitat?
ResponEliminaAixì sens vol explicar...
Transformats, hi eram
hi som i hi serem...
Potser ens acullim
a nostres pocs gambals
i dubtem...
Devem estar poc dessarrollats
per entendre...
Que a mi també em costa.
....................Anton
hi som, ara, pel fet que ens permet l'infinit del sempre...
ResponElimina