De camins - Joana

De camins...

He caminat fins a esgotar-me

amb el cor penjat d'un fil...



I és que no em dóno per vençuda,

respiro i torno a caminar...



perquè cal que ens aturem

per a relativitzar!

DE LA FEBLESA NAIX... de l'Anton

20 – 6 – 09
De la feblesa naix ma tristesa
Infosa en les venes plenes de fred.
Sol camino per viaranys de pobresa
Al compàs d’un únic pensament.
Sento tremolor de l’hivernada
Quan tords i merles no canten a la font.
El foc de sarments no és prou i la gebrada
Corrou els dits i galtes fent singlots.
No surt el sol, la boira escabellosa
Em tapa els ulls, finestres fetes nit.
Somnio quan ahir tenia roja rosa
I el seu perfum de noia el tenia als dits.
Que surti el rei i cremi ma feblesa
De trist i fred nou caliu serà trobat
I el crit valent allunyarà tristesa
I omplirà camí d’arbriu nou ben plantat

vent (zel)

respondré al vent
que avui s’enduú les llimones tendres
i engreixa el foc,i escampa el fum,
amb un prec silenciós
que guardi la força, i furient
empenyi ben lluny les males llavors
la terra clama bonança
només una alenada suau
per enfortir les tiges noves d’arròs
i després, una dolça calma.

Somriures per barbollaire

I et mormolaran a cau d’orella:
- qualsevol somriure esclatarà en colors-
i els espais descansaran
en les pells
com en una dansa que,
el vent,
interpreta al cos.