De camins...
He caminat fins a esgotar-me
amb el cor penjat d'un fil...
I és que no em dóno per vençuda,
respiro i torno a caminar...
perquè cal que ens aturem
per a relativitzar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
...es de ser molt valenta, un compas breu d'espera i continuar,sabem que em de seguir avant...Anton.
ResponEliminaNo et donis per vençuda mai... aturar-se, pensar, i relativitzar... És com un bon programa que jo també hauré de fer :-)
ResponEliminaJo també m'apunto a la idea de la necessitat del descans, sovint ens cal mirar enrere...per veure la justa perspectiva de tot plegat! Preciós.
ResponEliminaquè bé va de vegades esgotar-se "caminant"! i tornar-hi de nou...
ResponEliminaun molt bon diumenge, joana!
M'agrada molt la teva proposta.
ResponEliminaCom Fanal blau, crec també que caminar fins a esgotar-se va bé moltes vegades i saber respirar i aturar-se també... és una bona proposició: caminem, ens aturem per respirar, per relativitzar i seguim caminant!