dissabte, 20 de juny del 2009

De camins - Joana


De camins...



He caminat fins a esgotar-me

amb el cor penjat d'un fil...



I és que no em dóno per vençuda,

respiro i torno a caminar...



perquè cal que ens aturem
per a relativitzar!

5 comentaris:

  1. ...es de ser molt valenta, un compas breu d'espera i continuar,sabem que em de seguir avant...Anton.

    ResponElimina
  2. No et donis per vençuda mai... aturar-se, pensar, i relativitzar... És com un bon programa que jo també hauré de fer :-)

    ResponElimina
  3. Jo també m'apunto a la idea de la necessitat del descans, sovint ens cal mirar enrere...per veure la justa perspectiva de tot plegat! Preciós.

    ResponElimina
  4. què bé va de vegades esgotar-se "caminant"! i tornar-hi de nou...

    un molt bon diumenge, joana!

    ResponElimina
  5. M'agrada molt la teva proposta.

    Com Fanal blau, crec també que caminar fins a esgotar-se va bé moltes vegades i saber respirar i aturar-se també... és una bona proposició: caminem, ens aturem per respirar, per relativitzar i seguim caminant!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons