del album Picasa de Mariona.
--------------
21 – 6 – 09
Era ella, la Sinceritat.
Havies de collir-la fort.
Duia punxes per defensar
el seu fer davant tot.
Davant les muntanyes
naixien les passions
i sense ella fracassaven.
Davant els rierols
corrien les emocions
i apartant-la era frau
Davant les planúries
brollaven els sentiments
amagarien sa veritat...?
Sinceritat,
la tinc collida
en la realitat sempre?
21 – 6 – 09
Era ella, la Sinceritat.
Havies de collir-la fort.
Duia punxes per defensar
el seu fer davant tot.
Davant les muntanyes
naixien les passions
i sense ella fracassaven.
Davant els rierols
corrien les emocions
i apartant-la era frau
Davant les planúries
brollaven els sentiments
amagarien sa veritat...?
Sinceritat,
la tinc collida
en la realitat sempre?
Valenta, la sinceritat, defensant-se davant de tot!!
ResponEliminaAixí hauria de ser sempre :-))
Collir-la fort! Si pot ser sense punxar-se. Per sempre, preguntes? Em sembla que sempre necessita renovació, la sinceritat... o manteniment, no sé.
ResponEliminaBonic poema, Anton!